DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
KORN, Adela
KORN-SZERMAN, Adela
SZERMAN, Adèle
País de naixement | País procedència
Bèlgica
Polònia
Data de naixement
26/09/1909
Lloc de defunció
París
Data de defunció
16/04/1990
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Belgues
Jueus
No brigadistes
Polonesos
Voluntaris no combatents
Professions
Personal sanitari auxiliar
Sastres | Modistes | Cosidores
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
Esdeveniments del segle XX
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
Moviments de resistència | Repressió
1936-1939
jul. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Abans d'arribar a Espanya ja tenia una llarga carrera política, era membre del Socors Roig Internacional, de l'Associació judeocomunista belga Prokor, de diverses clubs i patronats i també del Partit Comunista de Bèlgica.
- Al començar la guerra a Espanya va fer cursos intensius d'infermeria a Brusel·les i Anvers.
- S'allistà a Bèlgica, arribà a Barcelona l'1 de maig de 1937.
- Parlava yiddish, polonès, alemany, francès, flamenc i espanyol.
- Va treballar d' infermera auxiliar, era germana de la també infermera auxiliar Ana Korn.
- Va servir d l'Hospital d'Ontinyent i va formar part de la cèl·lula comunista creada allà per fer treball polític.
- El 13 de juny de 1937 s'afilià al SRI d'Ontinyent.
- Era d'esposa del capità Alter Szerman, de la XIII Brigada Internacional.
- Quan van donar per desaparegut al seu marit a la Batalla de l'Ebre, va estar un temps vivint a casa de la familia de Teresa de Azcárate a Barcelona, finalment el van localitzat ferit en un hospital.
- Tornà a Bèlgica en acabar la Guerra Civil.
- Durant l'ocupació alemanya formà part activa de la Solidatitat Jueva, una associació creada entre d'altres coses per rescatar nens jueus. També va ser la directora del Moviment Feminista a Brusel·les (1941-1942) i va ser membre dels partisans a partir de 1942 on va arribar a ser comandant.
- Va ser arrestada per la Gestapo i internada primer a la presó de Sint-Gillis i deportada el 27 de febrer de 1944 al Camp d'Auschwitz, va ser alliberada del Camp de Ravensbrück l'any 1945.
- Rebé diverses condecoracions un cop acabada la guerra.
- Va tornar a Polònia, però l'intens antisemitisme que s'hi respirava va resultar la més gran decepció de la seva vida, fins al punt que a l'any 1957, juntament amb el seu matit i la seva germana Anna, van aconseguir un visat per sortir de Polònia i anar a Israel. De fet, mai van tenir la intenció d'anar a Israel i en una escala a l'aeroport de Zaventem van quedar-se a Brusel·les. Allà van rebre l'ajuda de les seves antigues companyes d'Ontinyent, van viure uns quants mesos a casa de la doctora Guta Gelibter.
- A partir d'aquest moment no van voler saber res del Partit Comunista, tot i així l'estat belga els va tenir vigilats força temps.
- A principis dels anys setanta va tornar a Ontinyent acompanyada d'una amiga francesa i va intentar trobar l'edifici de l'hospital però tothom semblava tenir por de contestar-li i finalment no el va poder trobar. Segurament els franciscans que l'ocupaven tampoc l'haguessin rebut gaire cordialment.
- Va viure entre Israel i Brusel·les i finalment va marxar a Paris on va morir l'any 1990
- A Brusel·les hi ha una Stolpersteine davant de la casa on va viure, es va col·locar l'any 2016.
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
batalles hospitals camps lloc de naixement lloc de defunció
Mapa