Olimpíada Popular de Barcelona (1936)

L'Olimpíada Popular de Barcelona, nom amb que se la coneix, havia de ser un esdeveniment esportiu de caràcter antifeixista, alternatiu als Jocs Olímpics de Berlín de 1936, que finalment no es va dur a terme per l'inici de la Guerra Civil espanyola. Estava previst que comencés el 19 de juliol de 1936 i durés una setmana, fins al 26 de juliol.
Barcelona s’havia presentat com a candidata a organitzar els Jocs Olímpics de 1936. Després de l'èxit de l'Exposició Internacional de 1929, es considerava la ciutat ideal per a organitzar uns Jocs. No obstant, el Comitè Olímpic Internacional  es va decantar per Berlín com a ciutat designada per organitzar l'onzena cita olímpica de l'era moderna. Alemanya era en aquell moment un país democràtic, no va ser fins a 1933 que van arribar els nacionalsocialistes al poder.
L'Olimpíada Popular de Barcelona tenia una clara voluntat de representar una espècie de contraolimpíada que fes bandera de l'esport aficionat i de denúncia dels Jocs Olímpics a l'Alemanya nazi i, per tant, el suport o rebuig a la mateixa tenia una implicació política. Les federacions i els mateixos esportistes, tant espanyols com estrangers, es van veure sotmesos a diferents pressions polítiques per acudir o no a la cita.
20.000 visitants van arribar a Barcelona amb motiu de l'Olimpíada Popular, desbordant les previsions i creant problemes d'allotjament. El 18 de juliol, un dia abans de la inauguració oficial, es va fer un assaig general a l'Estadi de Montjuïc. A partir del 19 de juliol de 1936, però, la guerra va frustrar el projecte. El nou ordre revolucionari i les necessitats pròpies del conflicte bèl·lic van posar fi a Barcelona 1936, just unes hores abans d'iniciar-se. 
L'organització de l'Olimpíada Popular, tanmateix, no va ser en va, ja que molts atletes  arribats d’arreu que es van veure sorpresos a Barcelona per l'inici de la guerra no van dubtar d'allistar-se a les milícies populars per lluitar contra el feixisme. Ells van ser els primers voluntaris estrangers en els exèrcits republicans, i l'embrió de les que després serien les Brigades Internacionals.