Polonesos
La participació de voluntaris polonesos a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va constituir un dels contingents més nombrosos i combatents de tot el conflicte, calculat en uns 5.400 homes. La composició d'aquest grup era molt particular: la gran majoria d'ells (prop de 3.800) no procedien directament de Polònia, sinó que eren obrers i miners exiliats que treballaven a la zona nord de França i a Bèlgica.
Unes altres quantes centenes provenien de les comunitats d'emigrants polonesos dels Estats Units o del Canadà, mentre que només un grup reduït d'uns 800 combatents va viatjar de forma clandestina des de la mateixa Polònia, on el Partit Comunista estava completament prohibit.
Militarment, l'aportació polonesa va ser l'eix central de la XIII Brigada Internacional, batejada directament com a Brigada Dombrowski en honor al general Jarosław Dąbrowski, un cèlebre heroi militar polonès que havia liderat la Comuna de París. Aquesta unitat, enquadrada sota el sobrenom dels «Dąbrowszczacy», va esdevenir una autèntica força de xoc de l'Exèrcit Popular de la República, operant en els escenaris més sagnants i decisius de la guerra, incloent-hi la desesperada defensa de Madrid el novembre de 1936, les dures campanyes de Guadalajara i Brunete, i posteriorment la línia defensiva del front d'Aragó. Dins d'aquesta estructura es van formar unitats pròpies d'origen eslau molt destacades, com el Batalló Mickiewicz (en honor al poeta nacional Adam Mickiewicz) o el Batalló Palafox. A més, va acollir la Companyia Naftali Botwin, una cèlebre unitat de metralladores formada íntegrament per voluntaris jueus d'origen polonès i de la Palestina del Mandat Britànic, que s'expressaven en jiddisch al front
Després de la desmobilització forçosa de les brigades a la tardor de 1938 i de lluitar en la sagnant batalla de l'Ebre, el destí dels supervivents va ser amarg. Amb la caiguda de Catalunya, molts van creuar els Pirineus i van acabar reclosos als camps d'internament francesos de Sant Cebrià o Gurs. En esclatar la Segona Guerra Mundial, la gran majoria dels antics brigadistes polonesos van escapar dels camps per integrar-se activament a la Resistència francesa (FTP-MOI) o enquadrar-se en les unitats militars que combatien l'ocupació nazi d'Europa, pagant un preu extremadament alt en vides per la seva ininterrompuda lluita antifeixista.