Parti Communiste de Belgique (PCB) (Partit Comunista de Bèlgica)

El Parti Communiste de Belgique (PCB) va ser creat en un congrés celebrat a Anderlecht el setembre de 1921, com a Secció belga de la Tercera Internacional Comunista. El 1925 va patir una primera reforma important a causa de la bolxevització del partit. Va substituirl'estructura socialdemòcrata de seccions locals per cèl·lules d'empreses, amb l'objectiu de facilitar el contacte directe amb els treballadors belgues. El 1927, la majoria dels seus membres es va solidaritzar amb els trotskistes i va ser apartada del partit, provocant la pèrdua de la meitat de la militància. Als anys 30 es va convertir en el portaveu de les classes més humils i va arribar a tenir més de 3000 militants.
En esclatar la Guerra Civil espanyola va protagonitzar l'ajut prestat a la Segona República, per una banda enviant els seus militants com a voluntaris a les Brigades Internacionals i per una altra organitzant col·lectes i esdeveniments diversos amb l'objectiou de recaptar diners i enviar ajut material a la República. El partit, en la mesura de les seves possibilitats, es va bolcar amb la República. El belga Raoul Baligand del PCB va ser Tinent Coronel de la Brigada XIV.
La invasió alemanya de Bèlgica va provocar nombroses detencions de militants comunistes per part de la Gestapo. Durant 1944 nombrosos belgues, entre ells comunistes, van ingressar a les files dels exèrcits britànics i nord-americans per a combatre el nazisme.
Posteriorment a la Segona Guerra Mundial el PCB va decaure gradualment, tant en nombre de militants com de votants. El 1989 es va dividir en dos nous partits: el Partit Comunista (Valònia) i el Partit Comunista (Flandes).