BERNSHTAM, Peisach

Nascut el 1906 a Bauska, Letònia, va cursar els estudis secundaris a Riga. Posteriorment, es va traslladar a Viena i després a París, on va estudiar medicina i es va graduar el 1934.
Va tornar a la capital letona, on va treballar en un hospital i es va afiliar al LKP. Va ser un antifeixista actiu, fins al punt de produir propaganda a casa seva amb una petita premsa manual per publicar diaris i materials de difusió política.
Inicialment, va planejar el viatge a Espanya amb altres camarades letons a través de Suècia, sortint de Tallinn. Tanmateix, la detenció i l'empresonament del grup de membres letons del Komsomol per part de la guàrdia de la frontera sueca, que havien partit cap a Estocolm en un vaixell pesquer la nit de l'1 de maig, van frustrar els seus plans. Finalment, van optar per la ruta Tallinn-París-Marsella-Figueres i van arribar a Barcelona el maig de 1937. Durant el trajecte, el seu vaixell va ser torpedinat i van morir 75 companys.
La seva primera destinació a Espanya va ser el quarter general de les Brigades Internacionals a Albacete, on va ocupar el càrrec de cap de Medicina. En aquesta destinació, va contribuir a millorar les males condicions de la base i a examinar les tropes abans de la instrucció militar.
El setembre de 1937 va ser enviat al front amb la 35a Divisió, integrada en la XV Brigada, on va treballar molt a prop de la línia del front per compensar la manca d'ambulàncies.
El 19 d'octubre de 1937 va ser nomenat metge del 59è batalló al front de Fuentes de Ebro, on va evacuar nombrosos ferits dels combats.
Entre desembre de 1937 i febrer de 1938 va estar desplegat al front de Terol, on va haver de fer front a una terrible epidèmia de grip i disenteria entre les tropes, a més d'atendre els ferits dels combats. També va improvisar un hospital amb 50 llits a la mateixa ciutat, utilitzant llençols i medicaments procedents de les cases destruïdes i de les farmàcies abandonades.
El febrer de 1938, ell mateix va contraure la grip i va haver de ser evacuat. Més endavant, va passar pel front de Belchite, tot i que ben aviat van haver d'evacuar totes les unitats mèdiques davant del risc de quedar encerclades.
El març de 1938 van rebre una petició d'ajuda d'una brigada encerclada sota el comandament de Merriman, que tenia molts ferits i poca munició. Durant la retirada cap a Alcanyís i Casp, davant de l'avanç dels tancs enemics, va conèixer el grup letó de defensa antitancs. La gran quantitat de ferits que va evacuar durant aquesta retirada li va valer els galons de capità del Cos de Sanitat Militar.
Al llarg de la seva trajectòria a Espanya, també va prestar serveis als hospitals d'Alacant i Casp. El setembre de 1938 va ser ascendit a capità.
L'1 de febrer de 1939, davant del col·lapse republicà, va creuar la frontera francesa juntament amb personal de les Brigades Internacionals i va ser internat en camps de concentració, entre els quals hi havia el d'Argelers de la Marenda, així com els de Gurs i Les Milles.
Tot i que va sol·licitar la repatriació a Letònia, les autoritats de la república bàltica van considerar el seu retorn «indesitjable». Finalment, l'ambaixada soviètica va negociar la seva «repatriació» i va ser enviat a la Unió Soviètica el 18 de març de 1941, amb destinació a Moscou.
Va sobreviure a la Segona Guerra Mundial i, posteriorment, es va casar amb una dona catalana, amb qui va tenir un fill. La parella va viure a Riga fins als anys vuitanta.
Més endavant, un cop restablerta la democràcia a Espanya després de la mort de Franco, Bernstam es va traslladar a Barcelona amb la seva dona i el seu fill per establir-s'hi definitivament.

FONTS DOCUMENTALS

Font	Tipologia	Número de pàgina o enllaç
DE LA TORRE, Ignacio. "Latvian volunteers in the Spanish Civil War". Social Sciences and Humanities (2016) Vol. 24, Issue 1, Spring-Summer, pp. 51-77.	Article de publicació periòdica	64
DE LA TORRE, Ignacio. País lejano : Letones en la guerra de España : un diccionario biográfico. [S.l.] : [l'autor], 2026.	Llibre o opuscle	24-25

MAPA DE VIDA

lloc de naixement batalles hospitals camps lloc de defunció

Mapa