Letons

La participació dels voluntaris letons a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil espanyola va ser un acte de resistència profundament clandestí i d'alt risc. En aquella època, Letònia estava sota el règim autoritari de Kārlis Ulmanis, el qual va declarar una estricta neutralitat i va prohibir sota pena de pèrdua de ciutadania i presó el fet de viatjar a Espanya per donar suport a la República. Malgrat aquestes amenaces legals, es calcula que més de 200 letons van aconseguir arribar a territori espanyol de manera il·legal. La majoria d'ells eren obrers industrials procedents de ciutats com Riga i Liepāja, d'ideologia comunista, socialista o demòcrates exiliats que fugien de la repressió al seu país d'origen. 

A diferència d'altres països amb batallons propis molt nombrosos, els letons es van integrar de manera dispersa en diverses unitats multinacionals dins de l'estructura d'Albacete, destacant especialment en agrupacions d'artilleria, unitats de sapadors, batallons de tancs i en el famós Batalló Dimitrov (dins de la XV Brigada Internacional). Els brigadistes letons es van guanyar un gran respecte al front gràcies a la seva experiència militar prèvia (molts havien estat entrenats a l'exèrcit letó) i a la seva gran capacitat poliglota. A més, un grup d'intel·lectuals, metges i infermeres d'origen letó es va incorporar al Servei Sanitari Internacional per coordinar hospitals de campanya republicans.