GILIOLI, Onofrio

Era sabater i anarquista
Va participar activament en les lluites laborals que van inflamar el país
Durant la Primera Guerra Mundial va treballar en una fàbrica de sabates militars 
A principis de 1921, va decidir emigrar al nord de França, unint-se al seu fill Rivoluzio, que havia estat expatriat clandestinament el juny de 1920 després de ser implicat en un robatori d'una metralladora
La casa dels Gilioli, que també servia com a lloc de reunió per a grups anarquistes i el Comitè de Víctimes Polítiques, va acollir diversos anarquistes italians, alemanys i russos, de vegades durant llargs períodes. 
El febrer de 1937, va entrar a Espanya, on ja vivien els seus fills, Equo, Siberia i Rivoluzio. 
Després d'una breu estada al pas fronterer de Portbou, va servir d'enllaç entre França i Espanya, viatjant constantment entre els dos països. 
Va tornar a França després dels enfrontaments de Barcelona del maig de 1937, que van enfrontar els anarquistes i el POUM amb el govern autònom català, però va mantenir contactes amb la resistència espanyola.  L'octubre de 1940, va ser inclòs a la llista de subversius perillosos proporcionada per la policia italiana als alemanys, amb vista a la seva detenció i trasllat a Itàlia. Tanmateix, la família Gilioli s'havia traslladat al sud, al territori de Vichy. 
Després del final de la guerra, va tornar amb la seva família a París, on va continuar residint, tornant a Itàlia només per a breus visites. 
Va morir a casa seva a Fontenay-sous-Bois el 1968.