Italians
El contingent de voluntaris italians va constituir un dels pilars militars i ideològics més sòlids del suport estranger a la República, articulat principalment al voltant de la XII Brigada Internacional, més coneguda com a Brigada Garibaldi. S'estima que uns 4.500 antifeixistes italians van viatjar a la Península, una gran part dels quals procedia de l'exili a França o d'altres punts d'Europa on havien fugit de la repressió del règim de Benito Mussolini.
La unitat per excel·lència d'aquest contingent va ser el Batalló Garibaldi, fundat a finals de 1936. A diferència d'altres seccions on el control del Partit Comunista era absolut, el comandament inicial del polític republicà Randolfo Pacciardi va propiciar que la Garibaldi es convertís en un espai de confluència plural. A les seves files s'hi aplegaven comunistes —com el destacat comissari general Luigi Longo—, però també nombrosos anarquistes, socialistes i liberals, a més de minories de suïssos de parla italiana del cantó de Ticino i voluntaris de San Marino. L'edat mitjana d'aquests combatents tendia a ser més elevada que la de la resta de brigadistes, ja que molts eren veterans amb experiència política prèvia.
Militarment, les unitats italianes van tenir un paper decisiu en operacions de gran envergadura:
- La defensa de Madrid (1936): Integrats inicialment a la XI Brigada, van combatre directament als accessos de la capital i a la Casa de Campo per frenar les columnes rebels.
- La batalla de Guadalajara (1937): Aquest va ser el seu enfrontament amb major càrrega simbòlica i política. El Batalló Garibaldi es va haver d'enfrontar directament a les tropes del Corpo Truppe Volontarie (CTV), el cos militar regular enviat per Mussolini en auxili de Franco. La victòria republicana a Guadalajara, on els garibaldins van utilitzar potents altaveus per instar els soldats feixistes a desertar, es va viure com el primer gran triomf de l'antifeixisme italià.
- La batalla de l'Ebre (1938): Ja convertits en la XII Brigada Garibaldi, van participar activament en els combats a les Terres de l'Ebre. Estudis recents de l'arxiu històric han posat nom a 363 baixes de la brigada registrades específicament durant aquesta darrera gran ofensiva a Catalunya.
En acabar el conflicte i consumar-se la retirada de les brigades, molts d'aquests combatents van patir l'internament als camps del sud de França. Tot i així, l'experiència bèl·lica adquirida a la Península va ser crucial poc després: un gran nombre de veterans garibaldins es van convertir en els principals organitzadors i comandants de les unitats partisans de la Resistència italiana que van acabar enderrocant el feixisme a la Segona Guerra Mundial.
