UKMAR, Antonio

DADES PERSONALS

Àlies del brigadista
MARTINEZ, Hoze
MARTINEZ, Jose
Miro
OGENJ, Josip
OGHEN, Giuseppe
OKMAR
UKMAR, Anton (Miro)
UKMAR, Antonio
UKMAR, José Martínez
UKMAR, Josip Ogenj
País de naixement | País procedència
Eslovènia
Itàlia
Iugoslàvia
Unió Soviètica
Lloc de naixement
Trieste
Data de naixement
06/12/1900
Lloc de defunció
Capodistria
Data de defunció
21/12/1978
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Eslovens
Italians
Iugoslaus
Professions
Espies
Ferroviaris
Mecànics
Ideologies polítiques
Comunisme
Esdeveniments del segle XX

ESTRUCTURA MILITAR

BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA

Batalles | Escenaris bèl·lics
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
1936-1939

gen. 1936

jul. 1936

ag. 1936

set. 1936

oct. 1936

nov. 1936

des. 1936

gen. 1937

febr. 1937

març 1937

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

set. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

març 1939

oct. 1936

nov. 1936

des. 1936

gen. 1937

febr. 1937

març 1937

abr. 1937

maig 1937

jun 1937

jul. 1937

ag. 1937

set. 1937

oct. 1937

nov. 1937

des. 1937

gen. 1938

febr. 1938

març 1938

abr. 1938

maig 1938

jun 1938

jul. 1938

ag. 1938

oct. 1938

nov. 1938

des. 1938

gen. 1939

febr. 1939

Llegenda d'icones

Batalla
Esdeveniment
Brigada
Més informació
  • Va treballar de jardiner del 1916 al 1921, i després va ser contractat pels Ferrocarrils Estatals Italians com a mecànic. El 1927 es va afiliar al PCI. Va emigrar a Iugoslàvia, des d'on va arribar a França a través d'Àustria i Suïssa. A París, el 1930, va treballar amb els grups de llengua italiana del PCF. El 1931, va participar en el Quart Congrés del Partit a Colònia i el 1933 va ser enviat a la Unió Soviètica, on va assistir a l'Escola Leninista i va treballar en una fàbrica
  • L'octubre de 1936, va ser enviat a Espanya i es va inscriure a la secció de contraintel·ligència política amb seu primer a Madrid i després a València
  • Després va ser nomenat director polític del centre de reclutament d'Albacete i comissari de l'oficina de quadres. 
  • Va participar en la Batalla de l'Ebre, on va resultar ferit
  • Després va ser destinat al Comitè de Barcelona durant la fase final del conflicte. Va ser un dels últims voluntaris a abandonar Espanya
  • Va marxar a França el 12 de febrer de 1939 i va ser internat a Argelers. Va escapar juntament amb Domenico Rolla i va marxar a Etiòpia durant dos anys per ajudar Ilio Barontini en la seva missió de donar suport a les tropes locals que lluitaven contra l'ocupant feixista
  • A finals de maig de 1940, va embarcar en un vaixell de vapor de la Creu Roja que transportava refugiats francesos i holandesos a El Caire amb Barontini i Rolla, però va ser va ser arrestat i internat a Vernet.  El 1941 va ser traslladat a la presó de Castres, d'on va aconseguir escapar un any després, juntament amb Alessandro Vaia i altres presos polítics, i es va unir a l'FTP
    va romandre a França fins al setembre de 1943
  • En tornar a Itàlia, va ser encarregat d'organitzar la lluita partisana a la zona de Gènova. A partir de l'agost de 1944, va formar part del Comitè Militar Regional Ligur, i després va esdevenir Comandant de la VI Zona Operativa
  • Per les seves activitats a la Resistència, va ser guardonat amb l'Estrella de Bronze Aliada i la Medalla Commemorativa Partisana de la República de Iugoslàvia de 1941
  • En acabar la guerra va tornar a Trieste, que en aquell moment encara estava sota control angloamericà.
  • El juny de 1948, quan la Unió Soviètica va trencar relacions amb la Iugoslàvia de Tito, es va pronunciar en contra de la decisió del Kominform, però tot i així va tornar a la seva ciutat natal (Zona A, administrada pels aliats) per donar suport a la causa de Tito, xocant amb els comunistes italians alineats amb la Unió Soviètica. Detingut, va ser obligat a complir quatre mesos de presó al centre penitenciari de Coroneo. Alliberat el 10 de març de 1949, va romandre a Trieste fins al 1954, l'any que la ciutat va ser annexionada per la República Italiana
  • En tornar a Koper, s'hi va establir permanentment i es va unir a la Lliga de Comunistes d'Eslovènia. Elegit al Parlament de la República Socialista d'Eslovènia, va servir del 1955 al 1970. Per la seva contribució a la lluita d'alliberament, va rebre la Medalla d'Or del govern italià, l'Estrella de Bronze dels Aliats, les més altes condecoracions partidistes iugoslaves i la ciutadania honorària de Koper. Va passar els seus últims anys assistint a mítings, debats i cerimònies que celebraven la Resistència a Iugoslàvia i Itàlia

MAPA DE VIDA

batalles hospitals camps
Mapa