DADES PERSONALS
Àlies del brigadista
BORELLO, Bruno
BORRELLO, Bruno
País de naixement | País procedència
Espanya
Itàlia
Data de naixement
22/11/1894
Lloc de defunció
Buenos Aires
Data de defunció
1952
Brigadistes per procedència, religió, ètnia, etc.
Espanyols
Italians
Voluntaris no combatents
Professions
Infermers | Metges | Dentistes
Ideologies polítiques
Comunisme
Organitzacions | Partits polítics | Sindicats
ESTRUCTURA MILITAR
BATALLES, HOSPITALS, CAMPS, PRESONS I MOVIMENTS DE RESISTÈNCIA
Batalles | Escenaris bèl·lics
Hospitals militars | Sanitat de les Brigades Internacionals
Camps de concentració | Camps de refugiats | Presons
1936-1939
jul. 1936
des. 1936
gen. 1937
Més informació
- Doctor en Medicina, especialitzat en malalties infeccioses per la Universitat de València, havent desenvolupat també activitat científica i formativa a l'Institut Pasteur de París.
- Militant comunista i antifeixista, l'octubre de 1936 va ser denunciat per la seva condició de voluntari antifranquista. Es va incorporar al front d'Aragó a bord d'una ambulància de la Creu Roja i, posteriorment, va formar part de la Columna Carles Marx del PSUC, on va exercir amb el rang de capità mèdic de la República.
- A principis de 1939, després de la caiguda de Catalunya, es va veure obligat a creuar la frontera francesa per salvar la vida. Durant aquest període d'exili forçós, va ser interceptat en el denominat "tren de Chambry" i internat al camp de concentració de Gurs (França). Després d'aconseguir sortir del camp, va retornar clandestinament a Madrid per reunir-se amb la seva esposa, María Luisa Montaner.
- A la seva arribada, el nou Estat franquista va publicar una ordre de destinació forçosa al diari ABC per intentar sotmetre'l, però Borrello Pellicanó mai es va presentar a aquesta mobilització oficial.
- A partir d'aquell moment, va iniciar una dura vida en la clandestinitat, exercint la medicina de manera oculta al seu propi domicili del carrer Conde de Romanones de Madrid, on l'any 1941 va néixer la seva filla Olga. Perseguit políticament i amb un judici sumaríssim pendent per comunisme a Madrid —delicte que sota la dictadura implicava la pena de mort—, es va veure obligat a fugir del país creuant diverses fronteres.
- Finalment, l'any 1945 va aconseguir embarcar-se en el vaixell Protea cap a Buenos Aires (Argentina), iniciant un exilio definitiu completament sol. El 1951, la seva esposa María Luisa va morir a Madrid just abans de poder emigrar per reunir-se amb ell, amb els bitllets de vaixell ja adquirits. L'any següent, el 1952, va morir prematurament a causa d'un infart a la seva pròpia clínica mèdica de Buenos Aires. La seva trajectòria vital i el fons epistolar custodiat per la seva família ratifiquen el seu ferm compromís antifeixista i el sever càstig que va patir a mans de la repressió franquista.
FONTS DOCUMENTALS
MAPA DE VIDA
lloc de naixement batalles hospitals camps lloc de defunció
Mapa