Hospital de València | Hospital Provincial de València

L'organització de l'assistència mèdica a la capital del Túria durant la Guerra Civil sol generar un notable desordre documental a causa de la diversitat de termes en les memòries dels combatents i en les fitxes d'evacuació. Cal esclarir que l'Hospital de València i l'Hospital Provincial de València no són dos hospitals diferents, sinó que fan referència al mateix i històric recinte hospitalari de la ciutat, el qual va conviure de manera paral·lela amb la xarxa pròpia de la Sanitat Militar regular i de les Brigades Internacionals. El gran complex situat aleshores al centre de la ciutat —l'històric Hospici de Fra Joan Gilabert Jofré— era conegut formalment com a Hospital Provincial de València, però atès que era el centre mèdic civil de beneficència per excel·lència de la província, molts voluntaris estrangers, diplomàtics i fons documentals de l'època s'hi referien de manera simplificada o genèrica en els seus dietaris com l'«Hospital de València» o l'«Hospital General», induint a l'error de considerar-los infraestructures independents. Durant el conflicte, l'Hospital Provincial mai no va ser un centre de gestió exclusiva de les Brigades Internacionals, sinó que va romandre sota administració civil de la Diputació. La seva funció principal respecte al voluntariat estranger va ser actuar com a punt de triatge, estabilització d'urgència i cirurgia major per als ferits evacuats dels fronts de Terol o de l'Llevant, així com rebre de manera massiva les víctimes civils i militars dels constants bombardeigs que patia la ciutat; un cop passat el perill immediat o completada la intervenció quirúrgica, els brigadistes solien ser derivats amb trens sanitaris cap a hospitals de convalescència especialitzats de la rereguarda. Per evitar errors en la traçabilitat de les biografies, cal distingir clarament l'activitat d'aquest macrocentre públic de la d'altres espais de la ciutat que sí que estaven integrats de manera directa en l'òrbita de les Brigades Internacionals i de la solidaritat internacional, com l'Hospital Pasionaria (creat pel PCE i transformat en l'Hospital Militar núm. 2), l'Hospital Blanquer (Hospital Militar núm. 3) o les clíniques militars de sang gestionades pel Socors Roig Internacional (SRI). Per tot plegat, la identitat d'aquest espai resideix en el seu caràcter de dic d'urgències obert, on l'Hospital de València i l'Hospital Provincial s'han d'entendre com a sinònims d'una mateixa entitat receptora, diferenciant el seu fons clínic de les estructures pures de la base central d'Albacete.