Camillers

Els camillers de les Brigades Internacionals van ser herois oblidats de la Guerra Civil espanyola que van arriscar la seva vida en primera línia de foc sense disparar ni un sol tret. La seva missió principal consistia a recollir els soldats ferits al camp de batalla, estabilitzar-los enmig del caos i transportar-los a peu cap als llocs de socors o als hospitals de campanya. A diferència d'altres cossos militars, aquests sanitaris havien d'actuar precisament quan el foc enemic era més intens, desplaçant-se sovint llastrats amb pesades lliteres de lona i fusta, avançant a la babalà o arrossegant-se pel fang i les pedres. Molts d'ells eren voluntaris internacionals —estudiants, obrers o intel·lectuals— units a joves autòctons espanyols que compartien un mateix ideal. La seva feina requeria una fortalesa física descomunal, ja que carregar un home adult durant quilòmetres sota les bombes esdevenia una tasca extenuant i perillosa. A més del risc constant de morir, els camillers havien de fer front a barreres logístiques brutals, com la falta crònica de materials que els obligava a improvisar suports amb mantes i branques d'arbres. També van haver de conviure amb una autèntica "torre de Babel", havent de coordinar-se amb ferits i metges que parlaven múltiples llengües i recorrent a gestos en moments crítics. En fronts especialment durs com el de la batalla de l'Ebre, l'orografia hostil els va obligar a baixar ferits per barrancs escarpats i camins gairebé impracticables cap a les coves hospital. En definitiva, l'esforç d'aquests homes i dones del servei sanitari va permetre salvar milers de vides, esdevenint el fil invisible que unia el front de combat amb l'esperança de la rereguarda.