Labour Party (UK) (LP) (Partit Laborista)
El Partit Laborista Britànic (LP, Labour Party) va mantenir una relació profundament contradictòria, distant i institucionalment hostil amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, marcada per la tensió entre la prudència de la seva direcció i la solidaritat de les seves bases. L'any 1936, sota el lideratge de Clement Attlee, la cúpula del partit i el Congrés de Sindicats (Trades Union Congress, TUC) van prendre la controvertida decisió de donar suport a la política oficial de no-intervenció promoguda pel govern conservador britànic i per França. Aquesta postura institucional naixia del profund temor a que el conflicte espanyol escalés cap a una segona guerra mundial i de la ferma hostilitat cap al Partit Comunista de la Gran Bretanya (CPGB), l'organització que controlava directament el reclutament i la gestió del contingent britànic a través de la Komintern. Tanmateix, aquesta neutralitat oficial xocava frontalment amb el sentiment majoritari dels militants del carrer; per això, els centenars de membres de les bases laboristes que van decidir viatjar clandestinament a Espanya per lluitar al Batalló Britànic van ser considerats autèntics "dissidents" i rebels respecte a la línia oficial imposada per Westminster. Des d'una perspectiva formal, el laborisme va canalitzar tota la seva solidaritat cap a l'ajuda humanitària, esdevenint un pilar central de l'anomenat Aid for Spain Movement, mitjançant el qual es van recaptar milers de lliures, es van enviar equips mèdics i es va coordinar l'acollida de 4.000 nens refugiats bascos el 1937. Aquesta dualitat es va fer encara més evident a mesura que avançava la guerra: la brutalitat de la intervenció feixista alemanya i italiana va forçar el Partit Laborista a rectificar a finals de 1937, abandonant formalment el suport a la no-intervenció per exigir el dret de la República a comprar armes. La paradoxa d'aquesta relació va culminar el desembre de 1938: quan els supervivents de les Brigades Internacionals van tornar finalment al Regne Unit, van ser rebuts a l'estació de Victoria de Londres per una multitud enfervorida on el mateix Clement Attlee va pronunciar un emotiu discurs de benvinguda en honor al seu sacrifici, malgrat haver passat anys desaconsellant oficialment el seu allistament.