Federació Anarquista Ibèrica (FAI)
La trinxera ideològica de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI) va xocar de manera frontal amb la concepció militar de les Brigades Internacionals, constituint un dels punts de màxima tensió dins de l'esquerra durant la Guerra Civil. Com a organització de quadres llibertaris que vetllava per la puresa revolucionària de la CNT, la FAI va veure des de l'inici les Brigades Internacionals com un braç armat de la geopolítica soviètica i de l'estalinisme, dissenyat no només per combatre el feixisme, sinó per destruir l'obra de la revolució social als camps i fàbriques de l'Estat espanyol.
Els comitès de la FAI rebutjaven la naturalesa centralitzada i jeràrquica de les forces del Komintern, que funcionaven amb una disciplina militar clàssica i un control ferri de comissaris polítics comunistes. En resposta a l'arribada massiva d'aquests brigadistes a la tardor de 1936, la FAI va promoure activament la captació de voluntaris estrangers de sensibilitat llibertària cap a les seves pròpies estructures, integrant-los en grups de combat autònoms com la Centúria Sébastien Faure o la Secció Italiana de la Columna Ascaso. Per als militants de la FAI, el voluntariat estranger havia d'organitzar-se sota els principis de l'acció directa i l'antimilitarisme, on els comandaments es triaven de manera assembleària i no existien distincions de rang ni privilegis.
Aquesta oposició radical es va agutjar arran del decret de militarització forçosa de les milícies populars. La FAI va lliurar una aferrissada batalla ideològica a través de les seves publicacions per defensar les milícies davant de la creació de l'Exèrcit Popular regular, un model defensat aferrissadament per les Brigades Internacionals i el Partit Comunista. Amb els Fets de Maig de 1937 a Barcelona i la posterior persecució del moviment llibertari per part de l'aparell estatal i d'intel·ligència controlat pels comunistes, la ruptura va ser total. Nombrosos militants llibertaris estrangers aliens a les Brigades van ser perseguits, desarmats o empresonats, evidenciant que la relació mai no va ser d'aliança orgànica, sinó de coexistència forçada per les armes en una guerra civil interna que es lliurava de manera paral·lela al mateix front de combat contra el feixisme.