Quarta Companyia Italiana

La 4a Companyia Italiana va ser una unitat de metralladores i d'assalt d'elit que va formar part del cèlebre Batalló Garibaldi (més tard integrat com a unitat i convertit en la XII Brigada Internacional), creat a la tardor de 1936 per defensar la Segona República Espanyola. 

Estava integrada gairebé exclusivament per exiliats polítics italians de tendències comunistes, socialistes i republicanes que havien fugit de la dictadura de Benito Mussolini, nodrint-se inicialment de combatents de la Centúria Gastone Sozzi i del Batalló Picelli. Sota les ordres de comandants com Rodolfo Pacciardi i de comissaris polítics com Giuseppe Gebbri o Antonio Falchieri, la companyia va tenir el seu bateig de foc en la sagnant defensa de Madrid, combatent a punts crítics del front del Centre com la Ciutat Universitària, el Puente de los Franceses, la Casa de Campo, Pozuelo, Boadilla del Monte, Mirabueno i Majadahonda. El seu moment més destacat va tenir lloc el març de 1937 a la Batalla de Guadalajara, on es van enfrontar directament i van derrotar les troops feixistes italianes enviades per Mussolini (Corpo Truppe Volontarie) al sector de Brihuega, un fet de gran impacte propagandístic mundial. Poc després, la unitat va ser desplaçada al front d'Aragó, on va participar en l'ofensiva d'Osca, a les operacions de Brunete i als combats de Fuentes de Ebro. 

Finalment, en el marc del front de l'Est, la companyia va lluitar a la Batalla de l'Ebre, patint un gravíssim desgast en la defensa dels contraforts de les serres de Cavalls i Pàndols abans de la desmobilització definitiva de les Brigades Internacionals la tardor de 1938.