Companyia Naftalí Botwin
La Companyia Naftalí Botwin va ser una de les unitats més singulars i de major càrrega simbòlica de les Brigades Internacionals, constituïda com la primera i única unitat militar de caràcter netament jueu durant la Guerra Civil Espanyola. Nomenada en honor a un jove militant comunista jueu executat a Polònia el 1925 per atemptar contra un confident policial, la companyia es va fundar oficialment el 12 de desembre de 1937 al front d'Aragó. Va quedar integrada com la 2a Companyia del 2n Batalló (el Batalló Palafox) dins de la 13a Brigada Internacional («Dąbrowski»). La iniciativa de crear aquesta unitat pròpia responia tant a un desig d'autoorganització com a una necessitat de propaganda per part de la Komintern per visibilitzar el compromís del judaisme internacional en la lluita a mort contra el feixisme i l'antisemitisme en ascens a Europa. La companyia disposava d'una identitat cultural pròpia molt marcada, editant el seu propi diari de trinxera en clau antifeixista, Botwin, escrit en jiddisch, que era la llengua vehicular que utilitzaven per comunicar-se combatents procedents de Polònia, França, Palestina, Bèlgica o Grècia.
La trajectòria de combat de la Naftalí Botwin va estar marcada per l'heroisme i un nivell de sacrifici humà extrem als fronts més durs de la guerra. Sota el comandament inicial del jueu polonès Albert Szerman i amb comissaris polítics com Chaim Feiler, la unitat va rebre el seu baptisme de foc en la contraofensiva de la batalla de Terol i en la posterior i catastròfica retirada d'Aragó, on va haver de cobrir el replegament republicà patint un setge constant. El seu destí definitiu es va segellar durant la batalla de l'Ebre l'estiu de 1938. En els sagnants combats de la serra de Pàndols i la serra de Cavalls, la companyia va ser utilitzada com a força de xoc per defensar cotes clau, quedant totalment delmada el setembre de 1938 a la zona de Corbera d'Ebre, on molts dels seus membres van ser fets presoners i immediatament executats per les tropes franquistes a causa de la seva condició de jueus i comunistes. Amb la retirada oficial de les Brigades Internacionals la tardor de 1938, els pocs supervivents de la Botwin van haver d'afrontar camins molt diversos: alguns es van integrar en la Resistència francesa durant la Segona Guerra Mundial, mentre que d'altres van acabar morint en els camps de l'Holocaust nazi, deixant darrere seu el llegat d'haver estat l'única unitat militar de les Brigades que va combatre sota una ensenya amb caràcters jiddisch.
