Centúria Commune de Paris

La Centúria Commune de Paris va ser una de les primeres unitats de milicians voluntaris estrangers formades per defensar la Segona República Espanyola de forma espontània, tot just esclatar la Guerra Civil el juliol de 1936. El seu nom retia homenatge a la històrica insurrecció obrera francesa de la Comuna de París de 1871. 

Es va organitzar durant els primers mesos del conflicte (estiu de 1936) a partir de voluntaris majoritàriament francesos, belgues i valons de convicció comunista que havien arribat a Espanya de forma autònoma, fins i tot abans de la creació oficial de les Brigades Internacionals. El setembre de 1936, aquesta milícia va ser enviada d'urgència juntament amb la Centúria Gastone Sozzi per reforçar les línies defensives de la República en els fronts de Talavera, Toledo i San Vicente. Amb la fundació i centralització de l'Exèrcit Popular a la tardor, la centúria va servir com a nucli fundador per constituir formalment el Batalló Commune de Paris l'octubre de 1936. Aquesta unitat major es va enquadrar inicialment com el 2n Batalló de la XI Brigada Internacional i, posteriorment, es va transferir a la XIV Brigada Internacional (com a Batalló núm. 9). Ja convertit en batalló, el grup va tenir una actuació heroica i decisiva en la cèlebre defensa de Madrid (entrant a la capital el 7 de novembre de 1936), a la Batalla del Jarama, a la Batalla de Guadalajara, a La Granja de San Ildefonso i finalment al front de Llevant, on van ser desmobilitzats el 1938.