Filipines
La participació de voluntaris filipins a les Brigades Internacionals constitueix un capítol exòtic, poc conegut però profundament lligat a la geopolítica de l'època i a la diàspora de l'arxipèlag. Tot i que la comunitat espanyola a les Filipines es va decantar majoritàriament pel bàndol franquista (finançat per grans fortunes com els Soriano o els Zóbel), un contingent d'uns 50 filipins ("purs" i mestissos) van agafar les armes per defensar la Segona República Espanyola, integrant-se tant a les Brigades Internacionals com a les milícies regulars.
El perfil d'aquests combatents es dividia principalment en dues procedències molt clares. Per un costat, el bloc més nombrós el formaven comunistes i sindicalistes filipins que vivien exiliats o treballant als Estats Units. Molts d'ells eren activistes de la costa oest americana, vinculats a les dures lluites sindicals agrícoles i portuàries de la Gran Depressió. Per aquest motiu, es van allistar viatjant clandestinament des d'Amèrica i es van incorporar al Batalló Lincoln o al Batalló Mackenzie-Papineau de la XV Brigada Internacional, compartint files amb els estatunidencs. Un exemple documentat d'aquesta ruta és Servando Acevedo Mondragón, un immigrant filipí de Leyte i membre del Partit Comunista dels EUA que va lluitar a la Batalla de Gandesa i que, posteriorment, serviria a la marina mercant durant la Segona Guerra Mundial. Per un altre costat, hi havia filipins que residien a Europa (com a França o a la mateixa Espanya) que es van sumar directament als primers batallons en esclatar el conflicte, com va ser el cas d'un voluntari registrat com a Nicola Filippi, qui es va incorporar al Batalló Dimitrov i va morir en combat a la Batalla del Jarama el febrer de 1937.
Malgrat la distància de la seva pàtria, alguns d'aquests combatents van assolir quotes de gran responsabilitat gràcies a la seva experiència política o militar. També destaca la presència d'un filipí anomenat Claro que exercia de comissari polític en una Brigada Mixta, així com la d'un Coronel Santiago (originari del cèlebre districte de Tondo, a Manila) i un altre oficial de cognom Mendoza, els quals van arribar a ocupar llocs de rellevància dins de l'Estat Major del general José Miaja, el gran defensor de Madrid. La lluita d'aquests filipins a Espanya no només va ser un acte de solidaritat antifeixista internacional, sinó que per a molts d'ells representava un pas més en la seva pròpia militància antiimperialista, enllaçant de manera poètica el passat colonial de l'arxipèlag amb la defensa de les llibertats a la península ibèrica.