Irlandesos
La participació dels voluntaris irlandesos es va estructurar principalment al voltant de la Columna Connolly, una unitat batejada en honor al líder socialista James Connolly que va agrupar uns 250 combatents. Aquest contingent es va integrar majoritàriament a la XV Brigada Internacional, repartint-se entre el Batalló Britànic i el Lincoln per fer front al feixisme i, alhora, contrarestar la propaganda domèstica d'Eoin O'Duffy, un polític de la dreta catòlica que havia enviat un grup de voluntaris ("camises blaves") a donar suport al bàndol franquista.
El principal promotor i oficial de màxim rang del grup va ser el periodista i activista republicà Frank Ryan, antic membre de l'IRA i fundador del Congrés Republicà. Sota el seu lideratge, els brigadistes irlandesos —procedents majoritàriament de nuclis obrers de Dublín i Belfast— van participar en algunes de les accions més dures de la guerra. El seu bateig de foc va tenir lloc a la batalla del Jarama, on van patir baixes molt severes en l'intent de frenar l'avanç cap a Madrid. Malgrat el desgast, els supervivents van continuar a l'avantguarda fins al final de la seva mobilització, combatent a Brunete, Terol i a la batalla de l'Ebre, on va caure Jack Nalty, considerat l'últim brigadista irlandès mort en combat.
La memòria històrica d'aquest contingent va quedar estretament lligada a la figura de Michael O'Riordan, supervivent de l'Ebre i posterior secretari general del Partit Comunista d'Irlanda, qui va documentar que almenys 61 dels voluntaris de la columna van morir a la Península. Recentment, investigacions sobre el terreny a Catalunya han permès documentar i identificar diversos d'aquests brigadistes en fosses comunes de la zona de l'Ebre.
