Camp de concentració d'Horta

El camp de concentració d'Horta i les Brigades Internacionals estan estretament vinculats pel mateix espai físic a Barcelona, tot i que van ocupar aquest lloc en dos moments històrics oposats i per bàndols enemics durant la Guerra Civil i la immediata postguerra. 

L'escenari d'aquesta doble història van ser els pavellons inacabats de la filial de la Casa de Caritat, situats a la Vall d'Hebron, un espai que es correspon avui dia amb l'Edifici de Llevant del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona. 

Durant l'any 1938, abans de la caiguda de Catalunya, aquest complex d'edificis d'Horta va acollir les oficines centrals i el quarter de les Brigades Internacionals, convertint-se en un punt logístic clau de coordinació, administració i assistència sanitària per als milers de voluntaris estrangers que havien vingut a defensar la Segona República Espanyola contra el feixisme abans del seu emotiu comiat de la ciutat a finals d'aquell any. 

Amb l'entrada de les tropes de Franco a Barcelona, la realitat de l'espai va fer un gir radical el 10 de febrer de 1939, quan el bàndol franquista va inaugurar oficialment el camp de concentració en aquest mateix recinte amb l'objectiu de classificar el gran volum de soldats republicans capturats i reclusos polítics. El camp va esdevenir un dels més grans de Catalunya, dissenyat inicialment per a uns milers de persones però on es van arribar a amuntegar fins a 15.000 presoners en condicions infrahumanes i insalubres fins al seu tancament definitiu l'abril de 1940. Durant dècades, el règim franquista va intentar esborrar el rastre d'aquest centre de repressió, modificant fins i tot la fesomia exterior de l'edifici quan es van construir les Llars Mundet, però actualment l'entorn d'Horta-Guinardó manté viva aquesta dualitat de la memòria històrica, tant a través dels estudis sobre el patiment al recinte com amb el cèlebre monument "David i Goliat" situat a la rambla del Carmel, on cada any es ret homenatge als voluntaris internacionals de la llibertat.