Xipre

Els voluntaris xipriotes de les Brigades Internacionals van formar un contingent d'uns 60 combatents —tot i que algunes investigacions recents eleven la xifra global de col·laboradors— que van viatjar a Espanya per lluitar contra el feixisme durant la Guerra Civil. A causa del repressiu règim colonial britànic que imperava a Xipre en els anys trenta, conegut com el règim de Palmer, cap d'ells va poder sortir directament de l'illa cap a la península. Gairebé la totalitat d'aquests voluntaris eren emigrants de la classe treballadora xipriota establerts al Regne Unit (sobretot a Londres) i als Estats Units (a Nova York), on s'havien organitzat políticament a les files del Partit Comunista de la Gran Bretanya o dels EUA. En proporció a la població total de la seva illa d'origen, la participació xipriota és considerada una de les més elevades de tot el conflicte. Com que procedien d'entorns angloparlants, molts van ser enquadrats en el Batalló Britànic o en el Batalló Abraham Lincoln de la XV Brigada Internacional, participant en fronts tan cruents com el del Jarama o el de Còrdova. Entre els combatents més cèlebres d'aquest grup destaca Ezekias Papaioannou, qui va ser ferit en combat a Còrdova i anys més tard esdevindria el secretari general de l'AKEL (el partit comunista de Xipre). També van tenir una actuació rellevant militants com Michalakis Economides, qui va assolir rang de comandament i va descriure la solidaritat antifeixista com una lluita unificada de tots els pobles oprimits, el capità Nicolaides, originari de Làrnaca, i soldats de primera línia com Spiros Pantelides o Giakoumis Georgiou. Prop de 19 voluntaris xipriotes van morir a les trinxeres espanyoles, deixant un llegat internacionalista que unia íntimament la defensa de la democràcia a Europa amb les aspiracions de llibertat i descolonització del seu propi poble.