Treballadors de correus i telègrafs
Dins del mosaic professional de la classe treballadora que va nodrir les Brigades Internacionals, els voluntaris que en la seva vida civil eren empleats de correus, telegrafistes i carters van exercir un paper logístic d'un valor incalculable. Per a un exèrcit format per milers de combatents allunyats de les seves llars, la comunicació amb les seves famílies i països d'origen era un factor psicològic de primer ordre, vital per mantenir la moral al front. Entenent aquesta necessitat, aquests especialistes del sector postal van organitzar el Servei Postal de les Brigades Internacionals (SPBI), un sistema centralitzat i clandestí capaç de gestionar el trànsit massiu de milers de cartes diàries en desenes d'idiomes diferents.
La tasca d'aquests carters i administradors militars va ser extremadament complexa, ja que havien d'assegurar l'arribada de la correspondència en un escenari de guerra i sota un estricte control de seguretat. El Servei Postal operava principalment des del quarter general d'Albacete i es ramificava cap a les diferents estacions i fronts mitjançant un sistema de bústies mòbils i enllaços directes a les trinxeres. Els treballadors gràfics van col·laborar estretament amb ells imprimint targetes postals pròpies de les Brigades i segells especials de franquícia militar per agilitzar els enviaments de manera gratuïta per als soldats.
El gran repte d'aquests professionals va ser garantir el trànsit internacional de les cartes malgrat la censura militar i el bloqueig polític imposat pel Comitè de No-Intervenció. Molts dels països d'origen dels brigadistes, com l'Alemanya nazi, la Itàlia feixista o territoris francesos i nord-americans, perseguien penalment els qui lluitaven a Espanya. Per protegir la identitat dels voluntaris i les seves famílies, els empleats del servei postal van dissenyar circuits de reexpedició a través de països neutrals o bústies segures a París (com la famosa adreça de la central del Socors Roig Internacional), utilitzant pseudònims, xifres de control i reescrivint remitents falsos per esquivar els espies i els filtres de la censura estrangera. La seva experiència prèvia en l'administració pública, la distribució de gèneres i la gestió de xarxes de transports va transformar un servei civil en una eina bèl·lica de resistència que va mantenir connectats els combatents antifeixistes amb el món exterior.