Treballadors d'arts gràfiques

Més enllà dels intel·lectuals i els soldats de professió, el gruix de les Brigades Internacionals estava format per la classe treballadora mundial, dins de la qual els professionals de les arts gràfiques —tipògrafs, impressors, llinotipistes, enquadernadors i litògrafs— van tenir una presència i un impacte extraordinaris. El col·lectiu de les arts gràfiques de la dècada de 1930 estava fortament sindicalitzat a Europa i Amèrica, vinculat a moviments socialistes, comunistes o llibertaris, i posseïa un alt nivell cultural derivat de la seva feina diària amb la paraula escrita i les idees polítiques. Quan aquests obrers del plom i la tinta van arribar a Espanya, el seu bagatge tècnic es va convertir immediatament en una arma de guerra ideològica. Tot i que molts van agafar el fusell a primera línia, una gran part va ser destinada a les impremtes de campanya de les Brigades, especialment a la base d'Albacete i a les grans ciutats republicanes, on se'ls va encomanar la tasca de materialitzar la immensa producció propagandística i cultural del conflicte. Van ser aquests voluntaris els qui van dissenyar i estampar diaris de trinxera en multitud d'idiomes, com el cèlebre Volunteer for Liberty de la Brigada Abraham Lincoln, pamflets informatius per als combatents, manuals d'instruccions militars d'urgència i cartells antifeixistes de gran qualitat tècnica. La seva habilitat per compondre textos amb rapidesa en condicions precàries, sota l'amenaça dels bombardejos i amb escassetat de paper o tinta, va permetre mantenir la moral de la rereguarda i dels fronts, demostrant que la impremta era tan necessària com l'artilleria. Noms com l'italià Etrusco Benci, un actiu militant socialista i treballador de les arts gràfiques exiliat que posteriorment seria afusellat pels nazis a Brussel·les, tipifiquen aquest perfil de brigadista: obrers altament conscienciats que entenien la seva professió com un compromís indestriable de la lluita per la llibertat i que van fer de la premsa obrera internacional el fil connector de la solidaritat antifeixista a Espanya.

Dins d'aquest fenomen d'agitació cultural, el cartellisme i la il·lustració van adquirir una dimensió encara més rellevant, ja que el llenguatge visual era l'únic capaç d'unificar voluntaris de desenes de cultures diferents sota un mateix missatge combatiu en un país amb altes taxes d'analfabetisme. Molts d'aquests dibuixos i dissenys van ser fets directament per artistes estrangers que havien vingut com a combatents. Un dels casos més singulars és el de l'italià Melchiorre Gerbino, conegut com a Giandante, un pintor i escultor d'estètica expressionista que va lluitar al front com a brigadista i, paral·lelament, va produir dibuixos d'una cruesa colpidora sobre el patiment humà a les trinxeres. Un altre nom propi destacat va ser el de Cantos, dibuixant que va signar algunes de les obres gràfiques oficials editades per les Ediciones de las Brigadas Internacionales a Madrid, com el seu cèlebre cartell amb el lema "Las Brigadas Internacionales en el seno del ejército popular ayudan a defender tus riquezas y tu tierra", destinat a integrar els voluntaris estrangers dins del teixit social espanyol. Aquesta producció pròpia es feia en estreta col·laboració amb els grans sindicats d'artistes locals, com el Sindicat de Dibuixants Professionals, adscrit a la UGT i la CNT. Artistes espanyols com Parrilla van col·laborar directament amb el comissionat de les Brigades per dissenyar peces de ressò mundial, com el cartell que mostrava tres rostres humans de diferents ètnies sota el títol "Todos los pueblos del mundo están en las Brigadas Internacionales al lado del pueblo español". L'estil d'aquestes il·lustracions bevia del constructivisme rus, l'expressionisme alemany i el fotomuntatge, utilitzant línies dures, diagonals dinàmiques i figures monumentals d'obrers contraposades a la iconografia del feixisme, representat de forma monstruosa. Distribuïts en grans cartells de paret, diaris de trinxera o targetes postals, aquests treballs fets sota les bombes van aconseguir convertir l'art de la il·lustració en un llenguatge de resistència per mobilitzar la consciència internacional.