Traductors | Intèrprets

Les Brigades Internacionals van aplegar més de 45.000 voluntaris procedents de 50 països diferents, un mosaic lingüístic sense precedents on la manca de comprensió mútua podia esdevenir una trampa mortal. En aquest context, els traductors i intèrprets van deixar de ser mers administradors per transformar-se en un pilar logístic i estratègic indispensable, actuant com el fil invisible que mantenia la cohesió operativa de l'exèrcit republicà. A les línies de foc, la transmissió exacta de les ordres militars requeria professionals capaços de traduir sota pressió extrema, ja que un error semàntic implicava la pèrdua de vides humanes. Fora de l'àmbit bèl·lic directe, la seva tasca s'estenia a la traducció de cartografia militar, manuals tècnics d'armament estranger, correspondència oficial i interrogatoris de presoners. La importància de la llengua també es va manifestar en la sanitat, ja que als hospitals de campanya els intèrprets eren vitals perquè els metges i infermeres estrangers poguessin entendre els ferits autòctons. Com a fruit d'aquesta intensa convivència de llengües, va néixer un argot transnacional conegut com a saluqui, derivat de la salutació espanyola salud, que barrejava estructures de diversos idiomes per facilitar l'entesa diària.

Mentre que la historiografia clàssica ha tendit a masculinitzar l'experiència de les Brigades Internacionals, la recerca històrica contemporània i de gènere ha posat de relleu el paper fonamental de centenars de dones que van exercir com a mediadores lingüístiques altament qualificades. Dins d'aquest ampli col·lectiu femení destaca el contingent d'intèrprets soviètiques enviat per Moscou, format per joves universitàries i filòlogues on les dones representaven més de la meitat del personal. Aquestes intèrprets russes no es van limitar a fer tasques de despatx a la rereguarda, sinó que foren destinades directament als centres de comandament a primera línia de foc, acompanyant alts assessors militars, unitats de l'aviació o divisions de tancs. Van assumir un alt risc físic i també una gran vulnerabilitat política, ja que manejaven informació classificada i es trobaven en el focus de control dels serveis de contraespionatge soviètics en una època marcada per les purgues estalinistes. Paral·lelament, un segon perfil el constituïen les voluntàries intel·lectuals d'Europa i Amèrica, moltes d'elles d'origen jueu i amb una sòlida formació acadèmica, que van viatjar mogudes per un profund sentiment antifeixista. Aquestes dones van actuar amb una gran polivalència, compaginant la traducció als quarters generals com el d'Albacete amb l'assistència mèdica o el treball de premsa. Sota la direcció de figures com Constancia de la Mora a l'Oficina de Premsa Estrangera de la República, nombroses periodistes i traductores gestionaven les cròniques de guerra, traduïen comunicats oficials en temps real i difonien propaganda transnacional, una intervenció clau per contrarestar la censura i intentar mobilitzar l'opinió pública internacional a favor de la causa republicana.