Mestres | Professors

Durant la Guerra Civil espanyola, el compromís de les Brigades Internacionals amb la Segona República va anar molt més enllà de la lluita militar; un clar exemple d'això va ser el nombrós contingent de mestres, pedagogs i professors universitaris d'arreu del món que van viatjar a Espanya com a voluntaris. Aquests professionals de l'educació es van integrar a les diferents unitats, com la cèlebre Columna Lincoln, i de seguida van rebre el sobrenom de "soldats de la cultura" per la singularitat de les seves funcions.

Aprofitant el seu bagatge intel·lectual, aquests mestres brigadistes es van organitzar al voltant de les anomenades Milícies de la Cultura per combatre una de les principals mancances de l'època: l'alta taxa d'analfabetisme que hi havia entre les files de combatents republicans, molts dels quals eren d'origen camperol. D'aquesta manera, van crear escoles de trinxera on, en els moments de calma entre batalles, ensenyaven a llegir, escriure, matemàtiques bàsiques i idiomes tant als soldats espanyols com a d'altres voluntaris d'origen internacional. Fora del front de combat, la seva tasca va ser igualment rellevant en la gestió i organització de colònies escolars i llars d'acollida per a infants orfes o evacuats de zones greument castigades com Madrid, aplicant mètodes pedagògics d'avantguarda i donant-los suport emocional. Finalment, les seves habilitats van ser vitals en la rereguarda per a l'edició de diaris de trinxera com Volunteer for Liberty, la redacció de cròniques per a la premsa estrangera amb l'objectiu d'aconseguir suport humanitari, i com a traductors oficials que trencaven la barrera idiomàtica d'un exèrcit format per persones de dotzenes de nacionalitats diferents.