Mecànics

La presència de mecànics de professió entre els voluntaris de les Brigades Internacionals va ser un dels factors tècnics més decisius per al funcionament de l'exèrcit republicà, el qual patia una greu mancança de personal industrial qualificat en comparació amb el bàndol franquista. Abans de viatjar a Espanya, aquests homes treballaven a les grans cadenes de muntatge d'automòbils de Detroit, a les fàbriques metal·lúrgiques de París, Berlín o Birmingham, o en tallers mecànics i ferroviaris locals. La seva incorporació al front va canviar per complet la capacitat logística de la República, convertint un exèrcit majoritàriament camperol i poc avesat a la tecnologia en una força capaç d'utilitzar maquinària de guerra complexa.

La importància d'aquests professionals requeia en la seva capacitat per mantenir operativa la diversitat caòtica de material bèl·lic de què disposava la República, provinent de dotzenes de països diferents i sovint obsolet o sense peces de recanvi oficials. Els mecànics brigadistes van ser els encarregats d'organitzar els tallers mòbils de campanya i els grans centres de reparació situats a la rereguarda, com els d'Albacete o Barcelona. Amb un enginy extraordinari, fabricaven peces noves a mà, adaptaven motors de camions civils per a usos militars i blindaven vehicles de transport utilitzant planxes de ferro de deixalles. A més, a causa de la seva formació tècnica, van ser la columna vertebral de les unitats blindades, encarregant-se del manteniment i la conducció dels tancs soviètics T-26 i BT-5, així com de la reparació dels camions que asseguraven el subministrament de queviures i munició a les línies de foc. La seva tasca a la rereguarda i als tallers de primera línia, sovint sota els bombardejos, va salvar milers de vides en garantir que les ambulàncies i els combois d'evacuació mèdica estiguessin sempre a punt per funcionar.