Mariners
La presència de mariners de professió entre els voluntaris de les Brigades Internacionals va constituir un dels contingents obrers més qualificats, compromesos i organitzats que va viatjar a Espanya per donar suport a la Segona República. Abans de l'esclat del conflicte l'any 1936, aquests homes treballaven a la marina mercant, en vaixells de línia comercial, com a pescadors o en drassanes d'arreu del món, principalment a ciutats portuàries de la costa est i oest dels Estats Units, la Gran Bretanya, França i els països escandinaus. La seva feina a alta mar i la naturalesa itinerant de l'ofici els feia especialment propensos a l'internacionalisme i a la sindicació forta. En el cas dels nord-americans, una part molt significativa de la Brigada Abraham Lincoln provenia directament del sindicat de mariners mercants National Maritime Union (NMU) i del de treballadors de les drassanes; eren professionals habituats a la disciplina del treball a bord, a les dures condicions físiques i al treball en equip.
Quan aquests mariners professionals van arribar a Espanya, el govern de la República els va destinar majoritàriament als fronts de terra com a soldats d'infanteria o d'artilleria, ja que les Brigades Internacionals no disposaven d'un cos naval propi, tot i que alguns d'ells, a causa dels seus coneixements tècnics avançats en mecànica, motors de combustió i comunicacions per ràdio, van acabar integrats en unitats especialitzades de la Marina de Guerra republicana als ports de Cartagena o València. Més enllà dels combats en terra, la seva experiència prèvia a les cobertes dels vaixells va ser vital durant el viatge cap a la península: com que la travessia estava prohibida o estrictament vigilada pel Comitè de No-Intervenció, molts d'aquests mariners feien valer els seus contactes i el coneixement de les rutes marítimes per enrolar-se en naus comercials de manera clandestina, camuflant-se entre la tripulació ordinària per poder saltar a terra quan el vaixell feia escala en ports republicans. La solidaritat gremial d'aquests mariners de professió també va ser clau durant catàstrofes navals com l'enfonsament del vapor Ciudad de Barcelona el maig de 1937, on la formació marinera dels propis brigadistes que anaven a bord com a passatgers va permetre organitzar l'evacuació i mantenir la calma enmig de la tragèdia.