Fotògrafs | Operadors de cinema

Els fotògrafs i operadors de cinema inserits a les Brigades Internacionals van ser els encarregats de capturar el primer conflicte bèl·lic modern àmpliament mediatitzat, actuant com a ulls del món en un moment on la imatge gràfica i el cel·luloide es van convertir en armes de persuasió massiva. Aquests professionals de la imatge, molts d'ells provinents del fotoperiodisme d'avantguarda d'Europa i els Estats Units, es van moure entre la primera línia de foc i les tasques de propaganda institucional, jugant un paper decisiu a l'hora de buscar el suport de les potències democràtiques cap a la República. D'una banda, van revolucionar la professió utilitzant càmeres lleugeres de 35 mm, com les que duien Robert Capa, David Seymour (Chim) o Gerda Taro, qui tràgicament va perdre la vida a la batalla de Brunete el 1937, aconseguint córrer al costat dels brigadistes i capturar la cruesa del combat des de dins de les trinxeres. De l'altra, els operadors de cinema van filmar sota les condicions més extremes per proveir de metratge els noticiaris d'arreu del món, destacant el treball del rus Roman Karmen o de l'estatunidenc Herbert Kline, qui va col·laborar en la creació de documentals històrics com The Spanish Earth per recaptar fons estrangers i visibilitzar la resistència dels batallons internacionals al front de Madrid. Més enllà dels grans noms coneguts, les seccions d'informació de les mateixes brigades comptaven amb fotògrafs menys mediàtics com Alec Wainman, que documentaven de forma intimista la vida quotidiana dels soldats, els serveis mèdics i els civils de la rereguarda. Totes aquestes imatges i filmacions no només es feien servir per als fulls de trinxera i la premsa internacional de l'època, sinó que van fixar de manera definitiva la iconografia romàntica i tràgica de les Brigades Internacionals, establint el model modern del periodisme documental de guerra en zones de conflicte.