Esportistes

Els professionals i aficionats de l'esport que es van allistar a les Brigades Internacionals van unir indestriablement la cultura física, l'antifeixisme i el combat a primera línia de la Guerra Civil Espanyola. L'origen d'aquesta mobilització esportiva té un vincle directe amb l'Olimpíada Popular de Barcelona, programada per al juliol de 1936 com a protesta alternativa als Jocs Olímpics oficials de l'Alemanya nazi de Berlín. Quan el cop d'estat feixista va frustrar l'inici dels jocs a la capital catalana, centenars d'atletes internacionals que ja eren a la ciutat, lluny de tornar als seus països, van decidir agafar les armes immediatament, convertint-se en el nucli embrionari i en els primers combatents de les futures brigades. Entre aquests pioners hi havia un contingent nombrós de boxejadors, gimnastes, nedadors i futbolistes provinents de clubs obrers de França, Alemanya, Itàlia o els Estats Units, que veien l'esport com una eina d'emancipació social i solidaritat internacional. Dins de les trinxeres, la preparació física i la disciplina d'aquests esportistes van ser altament valorades per a les operacions d'assalt, destacant perfils com el del gimnasta i boxejador jueu estatunidenc Charlie Nusser, o el de l'atleta britànic Alec Wainman. Molts d'ells van pagar un preu molt alt en el conflicte, com és el cas del cèlebre migcampista i atleta austríac Julius Deutsch, de l'equip del Hakoah de Viena, que va morir combatent en el front espanyol. L'herència d'aquests esportistes brigadistes va demostrar com els valors del treball en equip, la resistència i el compromís col·lectiu propis de l'esport de competició es podien traslladar de manera directa a la defensa dels ideals democràtics i a la lluita armada contra el feixisme.