Espies

Els professionals de l'espionatge i de la intel·ligència militar inserits a les Brigades Internacionals van constituir una xarxa clandestina altament opaca, on s'entrecreuaven la contra intel·ligència de combat i el control polític ferri imposat per Moscou. A causa de l'extracció purament voluntària dels brigadistes —molts d'ells idealistes sense formació militar formal—, els serveis secrets de la Unió Soviètica (l'NKVD i el GRU) van veure necessari desplegar agents professionals per auditar ideològicament les tropes i evitar la infiltració d'espies de la cinquena columna franquista. Aquesta tasca de vigilància interna va recaure principalment en el Servei d'Investigació Militar (SIM) i en la Secció d'Informació de les mateixes brigades, dirigida durant molt de temps pel comunista iugoslau Ivan Krajačić. En paral·lel a la cacera de dissidents interns o presumptes trotskistes, les brigades comptaven amb unitats de reconeixement darrere de les línies enemigues que executaven un espionatge tàctic tradicional, sabotejant vies de tren, volant ponts i capturant oficials franquistes per obtenir informació sobre els moviments de tropes, una tasca on van destacar operatius com l'estatunidenc Alexiev von Rosenberg o l'alemany Richard Staimer. El cas de les Brigades Internacionals també va funcionar com un camp de proves i de reclutament a gran escala per a la posterior xarxa d'espionatge global de la Segona Guerra Mundial; figures com l'escriptor i brigadista alemany Erich Mielke, que feia tasques de seguretat interna a Espanya, es convertiria anys més tard en el creador i cap de la temuda Stasi a l'Alemanya de l'Est. En definitiva, la presència d'agents secrets a les brigades va reflectir la dualitat d'un conflicte on la necessitat militar d'obtenir informació de l'enemic convivia amb la desconfiança geopolítica de la Guerra Freda que ja començava a covar-se a les trinxeres espanyoles.