Turquia

Els voluntaris turcs de les Brigades Internacionals van constituir un grup petit però ideològicament molt ferm de combatents que van viatjar a Espanya per donar suport a la Segona República durant la Guerra Civil. Tot i que la historiografia oficial sovint els ha inclòs dins de contingents més amplis d'origen balcanic, francès o d'Europa de l'Est —on molts d'ells es trobaven exiliats—, els arxius històrics (com els fons conservats a Moscou sobre les brigades) certifiquen l'existència d'expedients personals específics de brigadistes turcs. Aquests voluntaris eren majoritàriament militants comunistes o d'esquerres que fugien de la repressió política a la mateixa Turquia, on el govern de Mustafa Kemal Atatürk mantenia una estricta política de neutralitat internacional i va arribar a prohibir per decret l'any 1937 que els seus ciutadans participessin en el conflicte espanyol. A causa de la seva condició d'exiliats i de la necessitat de moure's en la clandestinitat, molts van utilitzar àlies o noms falsos, com és el cas de la brigadista registrada com a «Nurié», per evitar represàlies contra les seves famílies. Per motius d'organització i idioma, els voluntaris turcs van ser enquadrats principalment en unitats mixtes de caràcter balcànic o en companyies de parla francesa. La seva participació es va caracteritzar per una profunda motivació antifeixista, compartint trinxeres en batalles clau de la guerra i deixant un llegat de solidaritat internacionalista discret però significatiu.