Científics
L'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 va provocar una mobilització solidària internacional sense precedents en la història contemporània. Més enllà dels milers d'obrers i treballadors que van formar les Brigades Internacionals per defensar la Segona República, el conflicte va sacsejar profundament la comunitat científica, intel·lectual i acadèmica d'arreu d'Europa i Amèrica. Per a molts d'aquests investigadors, el feixisme representava una amenaça directa contra la llibertat de pensament i el progrés humà, fet que els va portar a abandonar les aules i els laboratoris per posar els seus coneixements tècnics directament al servei de l'antifeixisme en el front espanyol.
La implicació de la ciència d'avantguarda en el conflicte es va manifestar de forma preeminent en l'assessorament logístic, l'estratègia de defensa civil i la tecnologia de trinxera. En l'àmbit de la biologia i la genètica, la figura més cèlebre que va col·laborar amb la República va ser el britànic J.B.S. Haldane, un dels pares de la síntesi evolutiva moderna. Haldane va viatjar a Espanya com a assessor de l'Escola Militar Superior, on va aplicar els seus amplis coneixements de fisiologia per dissenyar protocols de defensa civil contra la guerra química i els bombardejos aeris sobre la població de Madrid. Aquesta recerca pràctica sota el foc va assentar les bases dels sistemes de protecció de refugis que posteriorment s'utilitzarien a gran escala durant la Segona Guerra Mundial.
A més de l'assessorament en gasos i gasometria, biòlegs, químics i enginyers d'arreu del món es van integrar en els serveis tècnics de les Brigades Internacionals. La seva tasca va ser clau per optimitzar les fortificacions, millorar les comunicacions de ràdio en l'orografia espanyola i organitzar els subministraments industrials en condicions de desabastiment. Aquests experts van analitzar sobre el terreny l'impacte de les noves tecnologies militars que utilitzaven els exèrcits feixistes, convertint la seva experiència a Espanya en un aprenentatge tecnològic crucial per a la resistència democràtica global.
El pas d'aquests científics per les Brigades Internacionals va demostrar que la ciència no és un element neutral ni aïllat de la societat, sinó una eina de progrés lligada als drets humans. Després de la retirada de les brigades a finals de 1938 i la posterior derrota republicana, molts d'aquests intel·lectuals van patir l'exili, la persecució política als seus països d'origen o la censura en les seves carreres acadèmiques. Malgrat tot, el seu llegat va romandre com un testimoni inesborrable de solidaritat global, on el coneixement humà més avançat de l'època es va utilitzar com a escut en defensa de la llibertat i de la dignitat humana en els moments més foscos del segle XX.