Bibliotecaris | Arxivers

Els bibliotecaris i responsables de la lectura dins de les Brigades Internacionals van exercir una professió civil essencial reconvertida en eina de trinxera: la lluita contra l'analfabetisme i la desmoralització a la primera línia de foc. Aquests voluntaris de la cultura, sovint intel·lectuals, docents o professionals de l'arxivística en els seus països d'origen, van entendre que els llibres eren armament tan decisiu com els fusells per defensar la Segona República Espanyola. Molts d'ells es van coordinar directament amb organitzacions locals com les Milicias de la Cultura o el Servei de Biblioteques del Front de la Generalitat de Catalunya. El gran repte d'aquesta professió al front espanyol va ser gestionar el multilingüisme i la dispersió geogràfica. Havien de nodrir biblioteques mòbils que contenien literatura en desenes d'idiomes (com l'alemany, el francès, l'anglès o l'hebreu) i distribuir diaris de trinxera editats pels propis brigadistes. A més de carregar caixes de llibres sota el foc d'artilleria, molts d'aquests bibliotecaris improvisats feien lectures en veu alta per als soldats ferits als hospitals de campanya o ensenyaven a llegir i escriure als voluntaris i combatents locals que eren analfabets. Gràcies a la seva tasca, les anomenades "biblioteques de front" es van convertir en espais de refugi psicològic, diàleg internacional i resistència ideològica en els moments més foscos de la guerra.