Unió General de Treballadors (UGT)
La Unió General de Treballadors (UGT), el sindicat d'orientació socialista de referència a l'Espanya de la dècada de 1936, va tenir una relació absolutament central, logística i orgànica amb les Brigades Internacionals des del mateix moment de la seva creació durant la Guerra Civil Espanyola.
A diferència dels partits de l'exili europeu, que actuaven com a emissors de voluntaris, la UGT va jugar un paper de receptora, organitzadora i suport indispensable de la militància obrera estrangera que arribava a defensar la Segona República. Amb l'arribada dels primers contingents a la base d'Albacete a la tardor de 1936, la UGT va posar tota la seva immensa infraestructura sindical i de quadres al servei de l'organització d'aquest exèrcit de voluntaris, coordinant braç a braç amb les organitzacions polítiques les necessitats de subministrament del front. De fet, atès que molts dels brigadistes europeus i americans eren militants sindicals i obrers en les seves respectives pàtries, una part molt important d'ells va rebre la seva afiliació immediata o reconeixement de solidaritat de la UGT un cop trepitjaven terra espanyola, integrant-se així en el teixit sindical local.
La col·laboració de la UGT amb les Brigades Internacionals es va fer especialment visible en els aspectes de rereguarda, intendència i serveis mèdics. El sindicat va organitzar, gestionar i aprovisionar nombrosos tallers de confecció d'uniformes, fàbriques de munició i magatzems d'aliments destinats de manera específica a proveir els batallons estrangers. A més, a través de la seva Federació Nacional de Sanitat, la UGT va col·laborar directament amb el Servei Sanitari Internacional de les Brigades, facilitant metges, personal d'infermeria i administratius espanyols per treballar colze a colze amb els sanitaris internacionals en hospitals tan emblemàtics com el de Benicàssim, l'Hospital Sueco-Noruec d'Alcoi o el de Mataró. En l'àmbit polític, figures claus del socialisme de la UGT com el secretari general Francisco Largo Caballero (qui va ser també president del Govern i ministre de la Guerra durant el primer any de conflicte) van aprovar i defensar legalment la institucionalització de les Brigades Internacionals com a unitats militars de ple dret dins de l'Exèrcit Popular de la República.
A nivell de comunicació i propaganda, la UGT utilitzava la seva premsa de trinxera i els seus potents canals d'informació internacionals per difondre l'heroisme dels brigadistes al Jarama, Brunete o l'Ebre, actuant com a enllaç amb les federacions obreres de països com França, el Regne Unit o els Estats Units per assegurar que la maquinària de solidaritat obrera exterior no s'aturés. Amb la trista retirada de les Brigades a la tardor de 1938, la UGT va participar activament en els actes de comiat i en la logística d'evacuació dels voluntaris. El destí del mateix sindicat espanyol va acabar lligat al d'aquells combatents: amb la victòria franquista el 1939, la UGT va ser il·legalitzada, els seus béns confiscats i milers de quadres sindicals que havien donat suport a les Brigades van patir l'execució, la presó o van haver de marxar cap a un exili sagnant on, durant la Segona Guerra Mundial, molts es van retrobar amb els antics brigadistes europeus per continuar lluitant en les xarxes de la Resistència antifeixista global.