Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti (SSA) (Partit Socialdemòcrata Suec)
El Partit Socialdemòcrata Obrer de Suècia (Sveriges Socialdemokratiska Arbetareparti, SAP, històricament referit de vegades com SSA en l'àmbit internacional), va tenir una relació d'altíssima implicació humana, però amb una forta dualitat política, amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola.
A diferència dels partits de l'exili centreeuropeu, el partit socialdemòcrata suec governava el seu país el 1936 sota el lideratge del primer ministre Per Albin Hansson. Des d'aquesta posició institucional, el govern del SAP es va adherir formalment a la política internacional de no-intervenció i va arribar a prohibir legalment el reclutament de voluntaris dins del territori suec. La direcció oficial del partit mantenia una línia de rebuig cap a les organitzacions militars a Espanya, argumentant que les Brigades Internacionals estaven sota el ferri control polític de la Komintern i del comunisme soviètic.
Malgrat la prohibició legal i les advertències de la cúpula, l'impuls solidari de les bases del socialisme suec va desbordar completament la disciplina del partit. Al voltant de 500 voluntaris suecs van viatjar a Espanya, i una part molt significativa d'aquest contingent estava formada per militants del SAP, joves del seu moviment juvenil (Sveriges Socialdemokratiska Ungdomsförbund, SSU) i sindicalistes de la confederació obrera. Per a molts d'aquests treballadors (especialment mariners, miners de Kiruna i obrers metal·lúrgics), defensar la Segona República era un deure moral ineludible per aturar el feixisme global abans que arribés a Escandinàvia.
A les files de les Brigades Internacionals, els voluntaris de l'òrbita del SAP es van integrar principalment en unitats mixtes d'origen escandinau i centreeuropeu. Un gran nombre d'ells va combatre dins de la Companyia Escandinava del Batalló Ernst Thälmann (integrat a la XI Brigada Internacional) i, posteriorment, a les files de la XII Brigada Internacional (Brigada Garibaldi). A les sagnants batalles del Jarama, Brunete, Terol i l'Ebre, els brigadistes socialdemòcrates suecs van destacar per la seva excel·lent disciplina de combat, pagant un preu molt alt en vides humanes.
Paral·lelament, la base del SAP va forçar el partit a activar una campanya massiva d'ajuda humanitària anomenada «Ajuda a Espanya» (Spanienshjälpen), coordinada pel sindicalisme i les joventuts. Gràcies a aquests fons obrers, es van finançar i enviar a la península camions, queviures, medicaments i es va construir el cèlebre Hospital Sueco-Noruec d'Alcoi, on nombrosos metges i infermeres de l'entorn de la socialdemocràcia sueca van prestar un servei sanitari heroic al llarg de la guerra.
En acabar el conflicte el 1939, el retorn d'aquests brigadistes a Suècia va estar marcat per la contradicció. En haver violat la llei de no-intervenció, molts voluntaris del SAP van ser interrogats per la policia de seguretat (Säpo) i van patir cert estigma legal durant anys. No obstant això, a causa del pes absolut del partit en la societat sueca, la majoria de supervivents es van reintegrar en el teixit sindical i polític. Amb el pas del temps, l'experiència forjada a Espanya va ser reconeguda internament pel mateix partit com una pàgina daurada de l'antifeixisme, i molts d'aquests veterans van esdevenir figures clau en la sensibilització internacional de la Suècia de la postguerra.