Suomen Kommunistinen Puolue (SKP) (Partit Comunista de Finlàndia)
El Partit Comunista de Finlàndia (Suomen Kommunistinen Puolue, SKP) va tenir una relació absolutament orgànica, totalment activa i de gran sacrifici amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939).
Des de la dècada de 1920, el SKP havia estat il·legalitzat a Finlàndia pel govern conservador i operava des de la clandestinitat més estricta a l'interior del país, mantenint la seva direcció a l'exili a la Unió Soviètica. Quan va esclatar el conflicte a Espanya, el partit va respondre immediatament a les directrius de la Komintern i va organitzar, a través de les seves xarxes clandestines i de sindicats d'esquerra afins, el reclutament de voluntaris per defensar la Segona República. Al voltant de 225 a 250 voluntaris finlandesos van viatjar a Espanya, dels quals una amplíssima majoria eren militants del SKP o joves de la seva òrbita ideològica.
A causa de les enormes dificultats per sortir de Finlàndia, on el govern controlava les fronteres i perseguia els comunistes, el SKP va organitzar rutes d'evasió clandestines. Molts voluntaris van haver de viatjar a peu cap a Suècia o amagar-se en vaixells de càrrega per arribar a ports francesos abans de creuar els Pirineus. Un percentatge molt significatiu del contingent coordinat per l'SKP estava format per miners, llenyataires i mariners, perfils habituats a les dures condicions físiques, i també per finlandesos que ja es trobaven exiliats a la Unió Soviètica o que havien emigrat prèviament als Estats Units i Canadà (coneguts com els Finno-Americans), els quals es van incorporar massivament a les Brigades.
A les files de les Brigades Internacionals, els voluntaris finlandesos del SKP es van integrar principalment en unitats d'origen escandinau i anglosaxó. Un gran nombre d'ells va combatre dins de la Companyia Finlandesa del cèlebre Batalló Hans Beimler (integrat a la XI Brigada Internacional), així com en el Batalló Thälmann i el Batalló Lincoln-Washington (XV Brigada Internacional). A les trinxeres de batalles sagnants com les del Jarama, Brunete, Terol i l'Ebre, els brigadistes del SKP van destacar per la seva ferma disciplina, la seva alta capacitat de resistència en climes extrems i un esperit de combat que els va costar un tribut de sang altíssim, registrant-se un terç de baixes mortals entre les seves files.
A banda de la infanteria, molts comunistes finlandesos van ocupar llocs de responsabilitat gràcies a la seva formació tècnica i política a l'URSS, actuant com a comissaris polítics, oficials de transmissions i conductors de tancs en les unitats blindades de la República.
En acabar la guerra el 1939, el destí d'aquests supervivents va ser divers però complex: el govern finlandès va obrir processos judicials i investigacions policials contra molts dels qui havien lluitat a Espanya. No obstant això, l'experiència militar i de clandestinitat forjada a les files de les Brigades Internacionals va ser crucial per al SKP. Molts d'aquests veterans van utilitzar l'aprenentatge en combat durant la Segona Guerra Mundial —tant en els conflictes interns de Finlàndia com en la posterior reorganització del partit— de tal manera que, quan el SKP va ser finalment legalitzat l'any 1944 arran dels acords d'armistici, els antics brigadistes van esdevenir quadres dirigents fonamentals per a l'expansió del comunisme finlandès durant l'època de la Postguerra.