Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands (SAPD) (Partit Socialista dels Treballadors d'Alemanya)
El Partit Socialista Obrer d'Alemanya (Sozialistische Arbeiterpartei Deutschlands, SAPD) va tenir una relació extraordinàriament intensa, compromesa i alhora altament conflictiva amb les Brigades Internacionals i la Guerra Civil Espanyola.
El SAPD s'havia fundat el 1931 com una escissió d'esquerres de l'SPD, combinant el marxisme revolucionari amb la defensa de la democràcia, i comptava entre les seves files de l'exili amb figures joves com el futur canceller Willy Brandt. Amb l'arribada de Hitler al poder el 1933, el partit va ser prohibit i va traslladar la seva direcció a París. A diferència del SPD, que va prohibir anar a Espanya, la direcció del SAPD va fer una crida immediata el 1936 a fer costat a la Segona República amb les armes a la mà, entenent que el front espanyol era el lloc idoni per colpejar l'eix feixista format per Hitler i Mussolini.
No obstant això, la relació del SAPD amb les forces militars a Espanya va ser dual. Una part important dels seus militants exiliats es va allistar a les Brigades Internacionals controlades per la Komintern, integrant-se en unitats de parla germànica com el Batalló Edgar André o el Batalló Thälmann de la XI Brigada Internacional. A les files de les Brigades, els voluntaris de l'SAPD van haver de patir la rigorosa vigilància dels comissaris polítics del Partit Comunista d'Alemanya (KPP), que els consideraven "elements desviacionistes" o sospitosos pel fet de no seguir les directrius rígides de Moscou, cosa que va provocar tensions i persecucions internes a les bases d'Albacete.
Per evitar aquest ferri control estalinista, una altra part molt significativa de la militància del SAPD va preferir esquivar les Brigades Internacionals i es va dirigir directament a Catalunya. Allà es van incorporar a les milícies del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), una organització amb la qual el SAPD compartia l'afiliació al Centre Marxista Revolucionari Internacional. Els voluntaris del SAPD a Barcelona van formar part de la Columna Internacional Lenin al front d'Aragó. Aquesta opció va esdevenir tràgica a partir dels Fets de Maig de 1937, quan el POUM va ser il·legalitzat sota la pressió soviètica; molts militants del SAPD a Catalunya van ser detinguts, empresonats o perseguits tant per la policia secreta com pels agents del consolat soviètic.
A banda del combat a primera línia, molts intel·lectuals i quadres del SAPD van tenir papers molt destacats en la propaganda internacional, la premsa de trinxera i el Servei Sanitari Internacional de les Brigades.
Amb la derrota de la República el 1939, l'odissea del SAPD va acabar de manera desastrosa. En haver participat en la guerra, el règim nazi els havia desposseït de la seva ciutadania, convertint-los en apàtrides perseguits. La gran majoria de supervivents van ser retinguts en pèssimes condicions als camps d'internament del sud de França (com Gurs o el Vernet d'Arièja). Després de la invasió alemanya de França el 1940, molts van ser lliurats a la Gestapo pel règim col·laboracionista de Vichy i deportats als camps d'extermini de Dachau i Mauthausen, on molts van morir. Els pocs que van aconseguir evadir-se o sobreviure van utilitzar la seva valuosa experiència militar i de clandestinitat a Espanya per liderar grups de la Resistència antifeixista a l'interior de la mateixa Alemanya o col·laborar amb els aliats durant la Segona Guerra Mundial.