Sozialdemokratische Arbeiterpartei (SDAP) (Partit Obrer Social Demòcrata)
El Partit Obrer Socialdemòcrata d'Àustria (Sozialdemokratische Arbeiterpartei, SDAP), la gran força de l'esquerra austríaca de la dècada de 1920 i bressol de l'austromarxisme, va tenir una relació tràgica i altament simbòlica amb les Brigades Internacionals i la Guerra Civil Espanyola.
A diferència d'altres partits europeus que van actuar com a organitzadors actius des de l'exili formal, la relació de l'SDAP amb Espanya es va estructurar a través del record de la seva pròpia destrucció a Àustria i la transformació dels seus antics militants de base en combatents voluntaris.
L'SDAP com a institució legal havia deixat d'existir el febrer de 1934, quan el govern dretà i autoritari d'Engelbert Dollfuss va aixafar per la força de les armes l'aixecament obrer de Viena, va il·legalitzar el partit i la seva milícia armada (el Schutzbund), i va imposar el règim de l'austro-feixisme. Per a milers de socialdemòcrates austríacs, l'esclat de la guerra a Espanya l'estiu de 1936 es va viure no com un conflicte llunyà, sinó com la continuació sagnant i directa de la seva pròpia lluita de 1934, una oportunitat històrica per agafar les armes i venjar la derrota obrera de Viena en terra espanyola.
Encara que la direcció de l'SDAP a l'exili (reagrupada a Brno, Txecoslovàquia, sota la direcció d'Otto Bauer) mantenia dubtes sobre la idoneïtat d'enviar formalment quadres a un contingent que preveien controlat per la Komintern, l'impuls antifeixista de la militància va desbordar les directrius oficials. Centenars d'antics membres de l'SDAP i, de manera molt específica, joves del Schutzbund que havien estat empresonats o exiliats després dels fets de 1934, van organitzar rutes clandestines per creuar Europa i allistar-se a les Brigades Internacionals.
L'homenatge més clar a aquesta identitat socialdemòcrata es va reflectir en la creació del Batalló Onze de Febrer —batejat precisament amb la data de l'inici del aixecament obrer de Viena de 1934— que va quedar integrat dins de la XV Brigada Internacional. A les trinxeres espanyoles, aquests voluntaris de l'òrbita de l'SDAP van lluitar colze a colze amb comunistes en batalles tan dures com la del Jarama, Brunete o l'Ebre, aportant una disciplina i una instrucció militar prèvia molt superior a la de la mitjana dels brigadistes.
Molts d'aquests socialdemòcrates austríacs també van tenir un pes decisiu en l'administració interna, la gestió de personal i el Servei Sanitari Internacional de les Brigades a causa del seu alt nivell d'instrucció. La seva epopeia va acabar en tragèdia quan, arran de l'Anschluss de març de 1938, Àustria va ser annexionada a l'Alemanya nazi de Hitler, convertint automàticament els voluntaris de l'SDAP a Espanya en apàtrides perseguits que no podien retornar a casa.
En acabar la guerra el 1939, la gran majoria d'aquests supervivents va acabar als camps d'internament francesos com el de Gurs o Saint-Cyprien, des d'on molts van ser posteriorment deportats pel règim de Vichy cap als camps d'extermini nazis de Mauthausen o Dachau, mentre que els pocs que van aconseguir escapar van utilitzar l'experiència de combat obtinguda a Espanya per incorporar-se a les xarxes militars de la Resistència antifeixista europea durant la Segona Guerra Mundial.