Socorro Rojo Internacional (SRI) (Socors Roig Internacional)
El Socors Roig Internacional (SRI), organització humanitària i de solidaritat fundada l'any 1922 per iniciativa de la Komintern, va tenir una relació absolutament vital, orgànica i de primera línia amb les Brigades Internacionals durant tota la Guerra Civil Espanyola. A diferència d'altres organitzacions, el SRI va actuar com la principal xarxa de suport logístic, sanitari i assistencial per als voluntaris estrangers abans, durant i després del seu pas pel front espanyol. Des del mateix estiu de 1936, molt abans de la creació oficial de les Brigades a Albacete, les delegacions del SRI a tot Europa i Amèrica (com el Secours Rouge a França o la International Labor Defense als Estats Units) van muntar la xarxa clandestina que recollia els voluntaris, els facilitava documentació falsa, diners per al viatge i els guiava a través dels Pirineus per la frontera catalana per incorporar-se a la defensa de la Segona República. Un cop els brigadistes es trobaven a Espanya, el SRI va assumir el pes de la seva assistència mèdica i hospitalària a la rereguarda de manera coordinada amb el Servei Sanitari Internacional, finançant, equipant i gestionant directament desenes d'hospitals de campanya, convalescència i sang (com els cèlebres centres mèdics de Benicàssim, l'Hospital de Mataró o diversos palaus requisats a Madrid i València), on metges i infermeres voluntaris del SRI d'arreu del món atenien els brigadistes ferits o malalts. Dins d'aquesta immensa estructura del SRI van destacar figures de gran relleu humà i professional que van actuar de manera directa a favor dels brigadistes: la cèlebre fotògrafa i activista italiana Tina Modotti, qui sota el pseudònim de María va treballar en la direcció del SRI a Madrid coordinant hospitals de campanya, organitzant l'evacuació de nens i ferits i gestionant fons d'ajuda humanitària internacionals sota els bombardeigs; el Dr. Reubin Arditi, metge d'origen jueu i militant del SRI que va organitzar de manera directa diversos hospitals de sang i convalescència, assegurant que els brigadistes ferits al front tinguessin atenció mèdica especialitzada i serveis de traducció adequats; i la fotògrafa austríaca Margaret Michaelis, vinculada a l'òrbita del SRI, qui va realitzar cròniques visuals i reportatges gràfics de gran valor documental als hospitals i colònies infantils de la rereguarda republicana, unes imatges que servien per a les campanyes internacionals de recaptació de fons a Europa. Tota aquesta tasca es complementava amb la creació d'una xarxa de llars infantils per acollir els fills dels voluntaris i l'organització de serveis de traducció, tramesa de correspondència i paqueteria perquè els soldats poguessin mantenir el contacte amb les seves famílies a l'estranger, unes dades personals, llistes de control de ferits i expedients mèdics.
En l'àmbit de la propaganda i la moral, el SRI publicava diaris, fullets i materials de trinxera en múltiples idiomes per difondre l'heroisme dels batallons internacionals al Jarama, Brunete o l'Ebre, alhora que mobilitzava campanyes de donació de sang i recollida de roba d'abric a les ciutats espanyoles per als combatents estrangers. Quan el govern republicà va decretar la retirada de les Brigades a la tardor de 1938, el SRI va ser l'encarregat d'organitzar l'assistència als milers de brigadistes apàtrides (alemanys, austríacs, italians o polonesos) que no podien tornar als seus països per por a les dictadures. Finalment, amb la caiguda de la República el 1939, el SRI va continuar la seva tasca humanitària als camps d'internament del sud de França (com Gurs, Argelers o el Vernet d'Arièja), facilitant ajuda material i organitzant rutes d'evasió perquè molts d'aquests veterans poguessin escapar i reincorporar-se a les xarxes clandestines de la Resistència antifeixista europea durant la Segona Guerra Mundial.