Revolutionäre Sozialisten Österreichs (RSÖ) (Socialistes Revolucionaris d’Àustria)

Els Socialistes Revolucionaris d'Àustria (Revolutionäre Sozialisten Österreichs, RSÖ) van mantenir una relació clandestina, ideològica i de combat profundament compromesa amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). L'RSÖ va néixer el 1934 com l'organització successora clandestina del prohibit Partit Obrer Socialdemòcrata (SDAP), després que el feixisme austríac encapçalat per Engelbert Dollfuss aixafés l'aixecament obrer de febrer d'aquell mateix any. Per als militants de l'RSÖ, que ja patien la persecució del règim austro-feixista, l'esclat del conflicte a Espanya es va veure immediatament com la continuació directa de la seva pròpia lluita armada als carrers de Viena o Linz, convertint el front espanyol en la trinxera on podien venjar la desfeta de 1934 i frenar l'avenç del feixisme a escala europea. Al voltant de 1.400 voluntaris procedents d'Àustria van viatjar a Espanya per defensar la Segona República a les files de les Brigades Internacionals; tot i que la majoria d'ells (més del 70%) pertanyien al corrent comunista, una part significativa de les llistes i dels contingents estava formada per militants socialistes i quadres de l'RSÖ que es van desplaçar a la península Ibèrica de manera individual, sovint utilitzant xarxes clandestines d'exiliats a través de Txecoslovàquia o França per esquivar les fronteres europees. Aquests brigadistes de l'RSÖ es van integrar majoritàriament en unitats de parla alemanya, com el cèlebre Batalló Onze de Febrer —anomenat així en record de l'aixecament austríac de 1934— que formava part de la XV Brigada Internacional, així com en el Batalló Edgar André o el Batalló Thälmann de la XI Brigada Internacional. A més de la seva participació en l'arma d'infanteria i l'artilleria en batalles crítiques com la defensa de Madrid, el Jarama o l'Ebre, molts membres de l'RSÖ amb formació intel·lectual o administrativa van destacar en tasques de gestió documental, comptabilitat i, de manera molt notable, dins del Servei Sanitari Internacional de les Brigades. La tragèdia d'aquest col·lectiu es va agreujar amb la retirada de les Brigades el 1938 i la fi de la guerra el 1939; atès que Àustria havia estat annexionada pel Tercer Reich de Hitler en l'Anschluss de març de 1938, els voluntaris de l'RSÖ no podien tornar a la seva pàtria sense afrontar una mort segura, fet que va empènyer molts d'ells a l'exili a països com la Gran Bretanya o a ser internats en camps de concentració francesos i, posteriorment, en camps d'extermini nazis. Tot i així, l'experiència militar i organitzativa obtinguda a Espanya va ser crucial per als supervivents de l'RSÖ, ja que els vincles d'unitat d'acció forjats a les trinxeres van servir de base perquè, durant els anys de la Segona Guerra Mundial, aquests veterans s'integressin plenament en els moviments clandestins de la Resistència antifeixista austríaca i en els grups de combat partidista a l'Europa central, mantenint viva la flama del socialisme democràtic fins a la caiguda definitiva de la dictadura nazi el 1945.