Partito Comunista Italiano (PCI) (Partit Comunista Italià)

El Partito Comunista Italiano (PCI) va ser un dels principals motors organitzatius i humans de les Brigades Internacionals, aportant el contingent de voluntaris més nombrós i homogeni juntament amb el Partit Comunista Francès. Amb la direcció del partit a l'exili a causa de la ferotge repressió del règim feixista de Benito Mussolini, el PCI —sota el lideratge de figures com Palmiro Togliatti (que va actuar a Espanya com a delegat suprem de la Komintern sodes de l'àlies Ercoli) i Luigi Longo (comissari polític general de les Brigades)— va veure en la Guerra Civil Espanyola l'oportunitat històrica de convertir la defensa de la República en el primer gran camp de batalla armat contra el feixisme europeu. El partit va activar les seves xarxes clandestines a l'interior d'Itàlia i, sobretot, entre els milers d'emigrats i exiliats polítics refugiats a França per organitzar un flux constant de combatents altament polititzats cap a Espanya.

La petjada del PCI a les Brigades Internacionals es va traduir en estructures militars d'elit. La màxima expressió d'aquest vincle va ser el Batalló Garibaldi (posteriorment Brigada Garibaldi o XII Brigada Internacional), una unitat fundada l'octubre de 1936 gràcies a un pacte impulsat pel PCI amb altres forces antifeixistes de l'exili com el Partit Socialista Italià (PSI) i els republicans de Giustizia e Libertà. Malgrat aquest caràcter unitari inicial de "Front Popular", el PCI va mantenir el control hegemònic de la unitat a través de comissaris polítics de ferro com Ilio Barontini o Giuseppe Di Vittorio (conegut com Nicoletti). Els combatents de la Garibaldi, nodrits ideològicament per l'aparell del PCI, van protagonitzar fites militars de gran valor propagandístic, especialment a la Batalla de Guadalajara (març de 1937), on van derrotar el Corpo Truppe Volontarie enviat per Mussolini, convertint el conflicte en una autèntica guerra civil italiana en sòl espanyol.