Partidul Comunist Român (PCR) (Partit Comunista Romanès)

El Partidul Comunist Român (PCR) va haver d'entendre la solidaritat amb la Segona República Espanyola com un acte de resistència desesperat des de la més estricta il·legalitat, atès que el partit estava prohibit i durament perseguit pel règim monàrquic de Romania des del 1924. Malgrat operar en una clandestinitat profunda i sota la vigilància ferotge de la policia secreta (la Siguranța), el PCR va respondre immediatament a la crida de l'internacionalisme proletari l'any 1936. Per als comunistes romanesos, organitzar el suport a l'antifeixisme espanyol era una manera de combatre l'ascens de la Guàrdia de Ferro (el feixisme autòcton) al seu propi país. Des de les ombres, el partit va aconseguir articular comitès d'ajuda, recaptar fons i sabotejar els corrents d'opinió pro-franquistes que dominaven la premsa oficial de Bucarest.

Aquesta mobilització clandestina va culminar amb el viatge de prop de 400 voluntaris romanesos cap a les Brigades Internacionals, una xifra molt significativa ateses les extremes dificultats per sortir del país. Sota la coordinació de quadres del PCR, obrers, estudiants, metges i intel·lectuals van recórrer rutes clandestines per tota Europa fins a arribar a Albacete. La majoria d'aquests combatents es van integrar a la XI Brigada Internacional (especialment al Batalló Edgar André) i, posteriorment, a la XIV Brigada Internacional, on van formar una unitat d'artilleria pròpia: la Bateria Anna Pauker. Militants destacats del PCR, com Valter Roman (que va arribar a ser comandant d'artilleria a l'Exèrcit Popular) o Boris Holban, van forjar a la Guerra Civil Espanyola una experiència militar i de combat que més tard resultaria clau en la resistència antifeixista a la França ocupada i en el futur polític de la Romania de postguerra.