Partido Comunista Mexicano (PCM) (Partit Comunista Mexicà)

L'esclat de la Guerra Civil Espanyola l'any 1936 va trobar a Mèxic un dels suports més sòlids i decidits de tot el món. En aquest escenari, el Partido Comunista Mexicano (PCM), fundat el 1919, es va erigir com el principal motor de mobilització popular i obrera en defensa de la Segona República Espanyola. Per a la militància del PCM, la resistència contra el feixisme a l'altre costat de l'Atlàntic no era un conflicte aliè, sinó una extensió directa de la seva pròpia tradició revolucionària i una trinxera vital de l'internacionalisme proletari. En perfecta sintonia amb les directrius del Front Popular i aprofitant el clima favorable creat per la política exterior del president Lázaro Cárdenas, el partit va desplegar una activitat frenètica a la rereguarda mexicana. Es van organitzar desenes de comitès d'ajuda al poble espanyol, campanyes massives de recaptació de fons, enviament de queviures i medicaments, i actes polítics de denúncia contra el feixisme europeu i la hipocresia dels comitès de No-Intervenció.

No obstant això, el compromís del PCM no es va limitar a l'ajuda material; es va segellar amb sang als camps de batalla espanyols. Nombrosos militants del partit, quadres sindicals, joves treballadors i destacats intel·lectuals van decidir fer el pas i creuar l'oceà de forma voluntària per integrar-se a les Brigades Internacionals o directament a les files de l'Exèrcit Popular de la República. Entre aquests voluntaris va destacar de manera molt especial el cèlebre muralista David Alfaro Siqueiros, militant actiu del PCM, qui va posar el seu geni artístic al servei de la propaganda republicana i va lluitar com a combatent als fronts, arribant a assolir el rang de tinent coronel. Juntament amb ell, una llista d'obrers, maçons i antifeixistes mexicans de diverses procedències van combatre a batalles crucials com les de Madrid, el Jarama o l'Ebre, demostrant una entrega absoluta a la causa republicana.