Partido Comunista de España (PCE) (Partit Comunista d'Espanya)

L'engranatge militar i organitzatiu de les Brigades Internacionals es va articular a partir d'un eix absolutament prioritari basat en la col·laboració directa, política i operativa amb el Partido Comunista de España (PCE). Des de l'arribada dels primers voluntaris a la tardor de 1936, el partit liderat per José Díaz i Dolores Ibárruri («Pasionaria») va rebre la directriu de la Komintern de centralitzar el control polític d'aquest exèrcit de voluntaris globals, integrant-lo dins de l'estructura de l'Exèrcit Popular de la República per evitar que actués com una milícia autònoma. El cor neuràlgic d'aquesta cooperació es va instal·lar a la base general d'Albacete, on els delegats enviats per Moscou, com l'italià Luigi Longo (comissari general de les Brigades) i el francès André Marty, treballaven en estret contacte amb els quadres del PCE per organitzar la instrucció militar, la distribució dels batallons i el control ideològic de la tropa.

Aquest vincle es va consolidar a través de la creació del Comissariat del Poble, un cos de comissaris polítics —on militants del PCE com Antonio Cordón van tenir un paper clau— encarregat de mantenir la moral alta, editar periòdics en desenes de llengües diferents i garantir la fidelitat dels brigadistes a la línia oficial de la República. El PCE va utilitzar l'enorme prestigi heroic i la iconografia de les Brigades Internacionals com la seva principal eina de propaganda, tant per cohesionar el front intern espanyol en batalles decisives com la de Madrid o el Jarama, com per pressionar l'opinió pública internacional contra la política de No-Intervenció de les democràcies occidentals. A les trinxeres, la relació humana i bèl·lica va ser total, ja que a mesura que avançava la guerra i augmentaven les baixes estrangeres, milers de joves soldats espanyols, molts d'ells reclutats a través de les Juventudes Socialistas Unificadas (JSU) controlades pel PCE, van ser integrats directament per cobrir els buits dels batallons internacionals, espanyolitzant les unitats fins al punt que el 1938 els natius representaven la majoria de la tropa en gairebé totes les brigades.

Aquesta aliança de sang va sobreviure a la mateixa Guerra Civil i va fixar les bases del destí polític del PCE durant les dècades posteriors. Quan el govern de Juan Negrín va decretar la retirada de les Brigades la tardor de 1938, el partit va organitzar el cèlebre comiat de Barcelona on la «Pasionaria» va immortalitzar el compromís històric d'aquests combatents, molts dels quals van haver d'exiliar-se a la Unió Soviètica o a França juntament amb la cúpula comunista espanyola. L'experiència compartida als camps de batalla va fer que antics caps brigadistes de diferents països es convertissin en els principals aliats clandestins del PCE durant els anys de la dictadura franquista, utilitzant les seves estructures a Europa de l'Est i de l'Oest per finançar el partit a l'exili, coordinar xarxes de solidaritat internacional i mantenir viva la memòria de l'antifeixisme espanyol.