Partido Comunista de Cuba (PCC) (Partit Comunista de Cuba)
El paper del primer Partit Comunista de Cuba (PCC) —anomenat en aquell moment Partido Socialista Popular— va ser decisiu en el reclutament, suport organitzatiu i enquadrament de la nodrida representació de voluntaris d'aquell país que van combatre en la Guerra Civil espanyola, integrant la comunitat llatinoamericana més nombrosa en defensa de la Segona República. En un context d'agitació interna clandestina o semiclandestina a l'illa després de la caiguda del dictador Gerardo Machado, l'antiga organització comunista cubana (liderada per figures històriques com Blas Roca i Ramón Nicolau) va acatar les directrius del VII Congrés de la Internacional Comunista (Komintern) de 1935 per articular fronts populars antifeixistes globals, convertint l'ajuda a la República espanyola en la seva prioritat absoluta de solidaritat internacional. Des de l'Havana, el partit va utilitzar estructures legals i fatxades de masses com la "Comisión de Ayuda al Pueblo Español" per recaptar fons i obrir centres de reclutament secrets, gestionant de manera clandestina els complexos tràmits de passaports, finançament i rutes marítimes cap a Europa a causa de la forta repressió i de la prohibició oficial de sortida imposada pel coronel Fulgencio Batista.
A nivell logístic i d'enquadrament militar, la xarxa del Partit Comunista de Cuba no només va canalitzar els militants que embarcaven directament des dels ports cubans, sinó que va col·laborar estretament amb el Partit Comunista dels Estats Units (CPUSA) per coordinar el flux de voluntaris i exiliats cubans residents a Nova York i Miami. Un cop a territori espanyol, gairebé un miler de combatents d'origen cubà es van desplegar per diferents unitats: tot i que molts van ser assignats a les Brigades Internacionals—especialment a la Companyia número 2 (anomenada informalment Centuria Guiteras) del Batalló Lincoln de la XV Brigada Internacional—la seva condició de castellanoparlants i la forta motivació política inculcada pel partit va fer que una part molt significativa s'integrés directament a les files de l'Exèrcit Popular de la República (EPR) com a oficials o comissaris polítics en unitats purament espanyoles. Entre els perfils més destacats reclutats pel comunisme cubà figuren l'intel·lectual i periodista Pablo de la Torriente Brau, comissari polític de la línia de foc que va morir al front de Majadahonda el desembre de 1936, o militars d'alta graduació com el metge Domingo Gámiz o el comandant Pedro Mateo Merino.