Partido Comunista Brasileiro (PCB) (Partit Comunista Brasileny)

El Partido Comunista Brasileiro (PCB) va viure una relació complexa, clandestina i profundament ideològica amb la Guerra Civil Espanyola i el suport a les Brigades Internacionals, marcada per la repressió que el partit patia a casa seva. El 1936, el Brasil es trobava sota el règim autoritari de Getúlio Vargas, el qual perseguia ferotgement el comunisme, especialment després del fracàs del aixecament de l'Aliança Nacional Alliberadora (ANL) el 1935. Tot i operar des de la més absoluta il·legalitat, el PCB va rebre la directriu de la Tercera Internacional (Comintern) d'enviar un contingent de 100 combatents a Espanya. Tot i que la dura repressió policial de la DEOPS i la manca de recursos van fer impossible assolir aquesta xifra, el partit va aconseguir organitzar l'enviament clandestí d'un grup d'entre 20 i 40 voluntaris cap a Europa. La gran particularitat del contingent del PCB és que, tot i ser reduït, tenia un component altament qualificat i de perfil militar, ja que molts eren oficials expulsats de l'exèrcit brasiler per la seva militància d'esquerres. 

A causa de la seva dispersió temporal i numèrica, no van formar una unitat brasilera pròpia, sinó que es van integrar en diverses unitats de les Brigades Internacionals, com la XII Brigada Internacional o la XV Brigada Internacional (Abraham Lincoln). Gràcies als seus coneixements estratègics, figures vinculades al PCB com Apolônio de Carvalho, David Capistrano da Costa, José Gay da Cunha o el dirigent sindical Roberto Morena van assolir ràpidament càrrecs de comandament com a oficials o comissaris polítics en els fronts de Madrid, l'Ebre i el Jarama. El compromís del PCB amb la República Espanyola no només va ser un acte de solidaritat antifeixista internacional, sinó que va servir com a escola de combat per a uns militants que, anys més tard, aplicarien la seva experiència militar en la Resistència francesa contra el nazisme o en la posterior reorganització de l'esquerra brasilera.