Mujeres Libres (MMLL) (Dones Lliures)

Mujeres Libres i les Brigades Internacionals van mantenir una relació d'admiració mútua però amb profundes diferències organitzatives i doctrinals, marcada pel xoc entre la revolució llibertària i la disciplina militar comunista durant la Guerra Civil Espanyola. Fundada el 1936 per figures com Lucía Sánchez Saornil, Mercedes Comaposada i Amparo Poch y Gascón, Mujeres Libres va ser una organització anarcofeminista que va arribar a congregar més de 20.000 dones amb l'objectiu de aconseguir l'emancipació femenina a través de l'educació, el treball i la lluita revolucionària, rebutjant el patriarcat tant de la dreta com de la mateixa esquerra tradicional. Quan les Brigades Internacionals —organitzades per la Internacional Comunista— van arribar a Espanya, les militants de Mujeres Libres les van rebre com a aliades indispensables en el front militar, però van mantenir una estricta independència organitzativa, rebutjant qualsevol intent de subordinació a les directrius de Moscou o al procés de militarització que restava pes a les milícies populars. En el pla pràctic, mentre els brigadistes internacionals combatien a les trinxeres, Mujeres Libres sostenia la rereguarda mitjançant la creació de guarderies, menjadors populars, escoles d'alfabetització i tallers de capacitació industrial perquè les dones poguessin ocupar els llocs de treball a les fàbriques de guerra. Així mateix, moltes voluntàries estrangeres d'ideologia anarquista que van viatjar a Espanya de forma independent (fora dels canals oficials de les Brigades Internacionals) es van integrar directament en les seccions locals de Mujeres Libres per col·laborar en els seus projectes emancipadors. Un exemple d'aquesta confluència va ser Mika Etchebéhère, una argentina d'origen jueu que, tot i que militava al POUM i no a les brigades oficials, va comandar una columna de milicians i va col·laborar estretament amb les anarquistes en la formació de les dones. Un altre cas significatiu és el de Mary Low, escriptora angloaustraliana que va viatjar a Espanya per donar suport a la revolució social, documentant l'impacte de Mujeres Libres a Catalunya i col·laborant amb xarxes de suport internacional al marge de l'estructura comunista. Així mateix, als anomenats "Casals de la Dona" de Barcelona, intel·lectuals i activistes estrangeres que havien arribat amb el mateix impuls antifeixista que els brigadistes feien de professores d'idiomes, infermeria o conducció de tramvies per a les dones locals. Finalment, les campanyes d'alfabetització als fronts organitzades per Mujeres Libres feien que les militants es desplacessin a les línies de defensa per ensenyar a llegir i escriure els soldats, col·laborant indirectament amb les unitats de brigadistes internacionals en elevar la formació cultural i la moral de les tropes que compartien el mateix territori de combat.