Movimiento Libertario Español (MLE) (Moviment Llibertari Espanyol)

El Movimiento Libertario Español (MLE) —integrat per la CNT, la FAI i la FIJL—va mantenir una relació complexa, tibant i fortament conflictiva amb les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, marcada pel xoc ideològic i la lluita per l'hegemonia en el bàndol republicà. Mentre que el MLE defensava la revolució social immediata i una estructura de milícies llibertàries basades en el voluntariat i la democràcia directa, les Brigades Internacionals van ser concebudes sota les directrius de la Internacional Comunista (Komintern) i responien a la línia oficial del PCE i de l'URSS, que prioritzaven guanyar la guerra a través de la militarització clàssica i la disciplina de ferro. Aquesta divergència de models va generar una profunda desconfiança mútua: els anarquistes veien els brigadistes com un instrument d'expansió del totalitarisme estalinista, i el comissariat polític de les Brigades considerava els llibertaris elements indisciplinats i contrarevolucionaris. Les tensions van esclatar obertament durant els Fets de Maig de 1937 a Barcelona i es van traduir en purgues internes dirigides per figures com André Marty, que van incloure l'execució de brigadistes dissidents o amb simpaties anarquistes. De fet, la majoria de combatents estrangers de tendència llibertària van rebutjar integrar-se a les Brigades Internacionals i van preferir allistar-se directament a les columnes de la CNT, com la Columna Durruti o la Centúria Sébastien Faure. Malgrat aquest odi profund i la repressió política en la rereguarda, la cruesa de la guerra i la progressiva militarització forçosa de l'Exèrcit Popular van obligar ambdós sectors a una cooperació bèl·lica desesperada en batalles clau com la de Madrid, el Jarama o l'Ebre, on van combatre colze a colze compartint trinxeres contra el feixisme, malgrat saber que representaven dos models de societat completament irreconciliables.