Labour League of Youth (UK) (LLY) (Lliga de la Joventut Laborista)
La Labour League of Youth (LLY, Lliga de la Joventut Laborista) i el seu lligam amb les Brigades Internacionals encarnen una història de rebel·lió juvenil, idealisme antifeixista i una profunda fractura política dins de l'esquerra britànica durant la Guerra Civil Espanyola. Fundada l'any 1926 com la branca juvenil del Partit Laborista Britànic per a joves d'entre 16 i 25 anys, la LLY va viure durant la dècada de 1930 una forta radicalització interna cap a l'extrema esquerra. Aquesta pulsió revolucionària topava frontalment amb la direcció oficial del Partit Laborista, que mantenia una postura extremadament moderada i donava suport al polèmic pacte de no-intervenció promogut pel govern britànic. Quan el juliol de 1936 esclata el conflicte a Espanya, la indignació de les bases de la LLY es tradueix en una desobediència oberta: mentre els líders del partit imposaven la neutralitat, centenars de joves laboristes decideixen actuar pel seu compte i s'allisten clandestinament a les Brigades Internacionals organitzades per la Komintern. Aquests voluntaris es van integrar majoritàriament en el Batalló Saklatvala (més conegut com el Batalló Britànic) de la XV Brigada Internacional, compartint trinxera amb militants de la Young Communist League (YCL) i obrers antifeixistes de ciutats com Londres, Liverpool o Glasgow. Al front espanyol, en batalles tan sagnants com la del Jarama o la de Brunete, el coratge d'aquests joves laboristes va conviure amb una forta anomalia política: eren considerats autèntics "dissidents" per la direcció oficial del seu propi partit a casa, malgrat que comptaven amb la simpatia de bona part del proletariat britànic. A més, la infiltració i el control ideològic dels comunistes sobre les estructures de la LLY es va intensificar a causa d'aquesta col·laboració en el combat; un exemple paradigmàtic d'això va ser el propi president de la LLY, Ted Willis, qui va acabar unint-se oficialment a les Joventuts Comunistes. La fi de la guerra l'any 1939 i el posterior retorn dels supervivents al Regne Unit van consumar la ruptura definitiva: la cúpula laborista, recelosa de la influència que els veterans podien exercir sobre les noves generacions de militants, va sotmetre la LLY a un control asfixiant i a dures purgues internes de qualsevol element considerat massa radical. Aquesta pèrdua d'autonomia i la desconfiança crònica de la direcció van acabar debilitant l'organització, que finalment va ser dissolta el 1959 per donar pas als Young Socialists, deixant rere seu el record d'una generació que va preferir desobeir les sigles oficials abans que girar l'esquena a la lluita contra el feixisme.