Komunistyczna Partia Polski (KPP) (Partit Comunista de Polònia)
El Partit Comunista de Polònia (KPP, Komunistyczna Partia Polski) i les Brigades Internacionals estan units per una història de militància idealista, combat antifeixista i una profunda tragèdia política marcada per l'estalinisme. Durant els anys trenta, el KPP era una organització totalment il·legalitzada pel règim polonès de la Sanacja, fet que obligava els seus membres a actuar des de la més rigorosa clandestinitat o des de l'exili, sempre sota la directa subordinació de la Internacional Comunista (Komintern) de Moscou. Quan l'any 1936 va esclatar la Guerra Civil Espanyola, la Komintern va fer una crida global per defensar la Segona República, i el KPP va esdevenir el motor principal per a la mobilització dels voluntaris de l'Europa de l'Est. Aquests combatents, coneguts popularment com els Dabrowszczacy, es van enquadrar majoritàriament en el Batalló —i posteriorment Brigada— Jarosław Dąbrowski. Aquesta unitat no només estava nodrida per comunistes que fugien de la repressió a Polònia, sinó també per milers d'obrers i miners emigrats a França i Bèlgica, així com per una altíssima proporció de jueus polonesos d'esquerres que veien a Espanya la primera trinxera contra el feixisme ascendent a Europa. Tot i que els voluntaris lluitaven amb un gran coratge en batalles crucials com les del Jarama, Guadalajara o l'Ebre, el control ideològic i els comissaris polítics del KPP asseguraven una ferma disciplina alineada amb els interessos soviètics. El destí d'aquests homes i de la seva organització va fer un gir dramàtic l'any 1938, un moment fatídic a banda i banda del continent: mentre els brigadistes es dessagnaven al front espanyol, Stalin, en plena Gran Purga, va acusar falsament la cúpula del KPP d'estar infiltrada per espies polonesos i trotskistes, ordenant la dissolució oficial del partit i l'execució de gairebé tots els seus líders exiliats a l'URSS. A finals d'aquell mateix any, quan el govern de la República Espanyola va decretar la retirada dels combatents estrangers, els brigadistes polonesos es van trobar en una situació desesperada, ja que el govern de Varsòvia els havia retirat la nacionalitat per haver lluitat en un exèrcit estranger. En acabar la guerra el 1939, molts van acabar reclosos en durs camps de concentració francesos abans d'incorporar-se a la Resistència contra els nazis o als exèrcits aliats durant la Segona Guerra Mundial. Malgrat que amb la instauració del règim comunista a la Polònia de postguerra van ser elevats inicialment a la categoria d'herois oficials, la paradoxa històrica els va perseguir fins al final, ja que molts dels supervivents van patir noves purgues i la marginació política durant les campanyes antisemites i anti-occidentals llançades pel mateix règim polonès a finals dels anys seixanta.